Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Inseguretat alimentària = inestabilitat social
La guerra d’Ucraïna i el canvi climàtic estan posant de manifest la fragilitat dels sistemes alimentaris mundials, amb greus conseqüències per la seguretat alimentària i nutricional global
Durant els últims anys 2020-2022 davant la crisi disruptiva de la covid-19, la guerra d’Ucraïna, així com la crisis climàtica, hem estat testimonis de com algunes “certeses” consolidades a les societats s’han esvaït. En els darrers 50 anys, principalment en els països desenvolupats hem assumit com un fet irrefutable, que els nostres sistemes alimentaris podien proveir aliments a la societat, en quantitat, qualitat i diversitat i a més de forma assequible.
Aquesta assumpció, principalment en els països desenvolupats, no tant en els països en desenvolupament ja no és tan certa. Fets com el Covid 19 i el lockdown han posat l’alimentació i la garantia del subministrament com una de les preocupacions de la societat juntament amb la salut. La Guerra d’Ucraïna i les seves conseqüències posen novament amb evidencia l’alimentació com un vector geopolítics de primera magnitud, donat que Rússia i Ucraïna són els principals productors de blat, ordi, blat de moro i oli de Girasol i com aquest fet està creant enormes disrupcions en la cadena de subministra alimentària.
Així mateix, Rússia i Bielorussa son dels principals subministradors de fertilitzants. El fertilitzant no és un insum qualsevol. És probablement l’insum més important dels agricultors. La combinació de nitrogen, fòsfor i potassi són els components principals dels fertilitzants que varen jugar un paper fonamental en el que es va anomenar la Revolució Verda dels anys 60. Aquesta transformació va estimular la productivitat durant una parell de dècades i es va convertir en un dels principals motors de creixement demogràfic durant el segle XX.
En la vida dels agricultors els fertilitzants són una part essencial de les operacions i arribant a representar el 30% del cost total . Actualment està tenint increments substancials en els costos dels agricultors que ja s’estan traslladant als preus dels productes alimentaris, i en alguns països com a conseqüència han reduït la superfície de collita en un 4% agreujant l’escassetat de producte.
Entretots
Finalment el canvi climàtic està tenint un impacte catastròfic en alguns països. Índia acaba de prohibir les exportacions de cereals dificultant l’accés a aliments a d’altres països degut a les altes temperatures del mes de maig que han posat en perill les seves collites, mentre el Marroc, Canada o Califòrnia disminueixen la seva producció degut a la sequera i a fenòmens meteorològics que també han afectat a Sudàfrica i Argentina. Mes a prop de casa, les glaçades del mes de abril han reduït la collita de fruita a les terres de Lleida en un 70%.
Malgrat això la FAO estima que la producció mundial de blat, creixerà el 2022 fins els 782 Milions de tones. Aquesta previsió incorpora un descens del 20% en la superfície de collites d’Ucraïna. Això és degut a que Brasil s’encamina a recollir una collita record de 116 milions de tones el 2022.
Podem afirmar doncs que la guerra d’Ucraïna i el Canvi Climàtic estant posant de manifest la interconnexió i fragilitat dels sistemes alimentaris mundials amb greus conseqüències per la seguretat alimentària i nutricional global, principalment en el nord d’Àfrica.
Els efectes es deixen notar en diferents intensitats des de la costa Atlàntica marroquina fins el canal de Suez, i és un producte específic com el blat el que està acaparant l’atenció i bona part de les preocupacions.
Segons el Departament d’Estat de EEUU, un país com Egipte amb una població de 100 milions d’habitants, 70 milions tenen dret a accedir a pa subvencionat. A més, és el principal importador de blat del món i Rússia i Ucraïna li asseguren el 60% de les seves necessitats. Una reducció dels subsidis al pa, que tenen una gran carga política, més l’increment de la inflació que es preveu, podria provocar un creixement del malestar social.
El Nord d’Àfrica, a més entra en un nou escenari després que durant el mes de febrer l’índex de preus dels aliments de l’Organització de les Nacions Unides per l’alimentació FAO registra un nou màxim històric, per sobre fins i tot dels nivells del 2011. El blat és un component crític de la seguretat alimentària. Més del 80% del blat s’utilitza per fer farina. I quant parlem d’un augment del preu del blat del 100% que ja hem estat observant els darrers dos anys es tradueix immediatament en el preu del pa.
Notícies relacionadesLa inseguretat alimentaria i la inflació de preus d’aquest productes serà un element de turbulències polítiques al Mediterrani amb un substancial creixement dels fluxos migratoris. Un cop directe al centre de subministra mundial més important de blat mes els efectes meteorològics sobre la producció de collites a d’altres llocs del món té un vincle directe amb la seguretat alimentària. I el pa és un factor important en el malestar social en molts mercats emergents.
El preu del blat va ser una de les principals fonts de l’aparició del que anomenem la Primavera Àrab. Prenem nota a la relació existent entre Inseguretat Alimentaria i Inestabilitat social.
