Article d’Albert Soler Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els viatges d’Asens enlloc
El bo de Rufián només intenta que el diputat d’Unides Podem toqui una mica més de peus a terra, que sovint sembla que ni ell mateix sàpiga si és al Congrés o a Waterloo
Rufián no va aconsellar amb mala idea Jaume Asens que no viatgi tant a Waterloo, no sé per què els fugits s’ho prenen malament. El bo de Rufián només intenta que Asens toqui una mica més de peus a terra, que sovint sembla que ni ell mateix sàpiga si és al Congrés o prenent el te de les cinc amb el Vivales, mentre Comín els toca un nocturn de Chopin. A força de viatjar a Waterloo, s’ha instal·lat en un ‘jet lag’ permanent, i és clar, això es nota en les seves intervencions. Algunes conseqüències del ‘jet lag’ són el restrenyiment, i aquí tenim la cara d’Asens per corroborar-ho, així com la dificultat per concentrar-se i sortir-se’n al nivell habitual, que si en el cas del diputat d’Unides Podem ja era més que baix, ha quedat ara en subterrani.
No fa gaire, vaig coincidir en un restaurant amb un alt càrrec de JuntsxAsens, o com es diguin avui els postconvergents, del qui no revelaré la identitat perquè el Vivales, en un va intent per demostrar que encara és algú, li ha pres més gust a tallar caps que la Reina de Cors. Com sigui que em va acusar –en to divertit– de ser «el flagell dels puigdemontistes», li vaig respondre que ell, per la seva part, no em semblava gaire puigdemontista.
-És que jo soc possibilista. Prou problemes reals tenim, com per preocupar-nos d’altres coses.
Entretots
Asens és dels que tenen al cap, a banda d’una mata de cabells sorgida per generació espontània, d’un dia per l’altre i a una edat més aviat provecta, aquestes «altres coses». «Altres coses» que, curiosament, coincideixen sempre amb les estrambòtiques idees llacistes, així ha acabat l’esquerra a Catalunya, amb un líder més papista que el Papa llacista, que prefereix viure a Waterloo que al Palmar de Troya, com correspondria als seus mèrits. Deu ser que portar el cadàver d’un os rentador al cap dificulta distingir la realitat dels desitjos, mirin també el Vivales amb el seu os rentador i mirin-me en canvi a mi.
L’Asens calb no era llacista, se li va manifestar quan es va posar cabells. Facin-me cas, desconfiïn sempre de qui és incapaç d’assumir la seva calvície i portar-la amb dignitat. Qui està acomplexat pel poc que té a la part exterior del seu cap, molt menys té a l’interior.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Política Catalunya Jaume Asens Carles Puigdemont Gabriel Rufián Independència de Catalunya Waterloo
