Per una bona llei de mecenatge

Habitualment, a Catalunya ens sentim satisfets del vigor de la nostra societat civil organitzada, del nostre tercer sector social, del nostre món cultural o esportiu, del dinamisme de la densa xarxa cívica i comunitària que s’estén arreu del país. I diem que en un país on tradicionalment la presència del sector públic va ser feble i sense democràcia, la societat es va organitzar per a donar respostes a les qüestions socials, educatives, sanitàries o culturals per a les quals el Govern no hi tenia resposta. Certament, amb la recuperació de la democràcia i l’autogovern, aquesta realitat s'anà transformant i l’extensió i consolidació de l’Estat del benestar, en un sentit molt ampli, atorga, com és normal en qualsevol societat moderna i avançada, la centralitat a la intervenció i la regulació públiques en la garantia de l'accés i gaudi dels drets socials. I tot i així, la rellevància i el pes de la iniciativa social al nostre país continua essent fonamental en tots els àmbits. I és que aquest entramat cívic no és només, ni en molts àmbits, un prestador de serveis públics o comunitaris, sinó un moviment reivindicatiu, que defensa causes i valors inclusius o que promou l’accés a béns comuns, com la cultura o l’oci i que, en molts sentits, ens defineix com a nació. Des de qualsevol punt de vista ens n'hem de sentir orgullosos i cal que cuidem i enfortim aquesta realitat viva i dinàmica, i més encara després d’haver constatat la transcendència de la feina d’aquestes xarxes durant el llarg període de crisi que patim d'ençà el 2010.

És precisament des d’aquesta perspectiva, de la cura i l’enfortiment de la iniciativa social, de la societat civil organitzada, del tercer sector en un sentit molt ampli, que cal insistir en la transcendència que la iniciativa dels diputats catalans al Congrés, en Sergi Miquel i en Ferran Bel, de nova llei del mecenatge, que s’està tramitant a les Corts Generals, prosperi amb èxit i que, per fi, la nostra legislació en aquest àmbit se situï en la línia de la dels països més avançats del nostre entorn europeu. No ens podem permetre el luxe que la reforma quedi bloquejada i és que aquest risc existeix. L’actual marc, que incentiva i estimula la col·laboració de persones i empreses amb la societat civil, fa anys que se’ns ha quedat obsolet. El marc legal original, que data de 1995 i que fou promogut també des de Catalunya per Francesc Homs i Ferret, i que ha tingut algunes reformes al llarg dels anys, la darrera de les quals fou en l’etapa del ministre Montoro, és antiquat en el seu plantejament, gasiu en les deduccions fiscals aplicables a les aportacions de les empreses i les persones per activitats d’interès general, no promou la transparència i està basat en la desconfiança en la iniciativa de la societat.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

I justament, també des del nostre país, la Fundació Catalunya Cultura fa temps que lidera una potent campanya en favor d’aquesta reforma legislativa, recollint centenars d’adhesions de tota mena d’entitats, tant grans com petites, i aglutinant tots els sectors que estan concernits per aquesta demanda d’una llei moderna i avançada, que reconegui les pràctiques més innovadores que les tecnologies de la informació i el coneixement han propulsat, que faciliti la democratització de la filantropia, que augmenti els incentius fiscals i que promogui la transparència i la rendició de comptes, entre altres.

En temps de polarització política, d’esquerdes profundes en el nostre model social, de disrupcions tecnològiques, d’emergència climàtica, de major complexitat i diversitat cultural, religiosa o d’estils de vida, necessitem més capital social que enforteixi la connivència i el sentiment de pertinença a una mateixa comunitat, que reforci les responsabilitat d’uns vers els altres i que enforteixi la idea que hi ha béns que són de tots i que són imprescindibles per a viure junts. Per això, sobretot, necessitem una bona llei de mecenatge.