Article de Jordi Puntí Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La música no té edat
Els festivals d’estiu s’han convertit en el gran esdeveniment cultural del nostre temps. Han salvat la música en directe i són massius centres de negoci
En el cap de setmana del Primavera Sound, amb Barcelona plena de joves turistes que esmorzen a les tres de la tarda, una reflexió: el festivals d’estiu s’han convertit en el gran esdeveniment cultural del nostre temps. Han salvat la música en directe i són massius centres de negoci. Mentre vells festivals com els de Monterey el 1967, Woodstock el 1969, Harlem el 1969 (busqueu el documentalSummer of Soul),Glastonbury el 1971 o Canet Rockel 1975 traslladavenun component ideològicde protesta, ara els grans festivals funcionen com a fenomen transgeneracional que garanteix la continuïtat de la història musical. Fins i tot com a màquina del temps. Així, al Primavera, enmig d’artistes que acaben de sortir de l’ou hi actuen llegendes com Bauhaus, kim Gordon, Nick Cave, Mavis Staples o Maria del Mar Bonet.
Aquesta dinàmica sense edat garanteix que els més joves coneguin la tradició dels seus pares o dels seus avis, i llavors fins i tot sembla normal que els Rolling Stones celebrin la gira del 60è aniversari, amb un Mick Jagger que a la ratlla dels 80 anys ja és besavi i balla com si el seu cosestigués fetde plastilina eterna. Els Stones no són els únics. Aquest estiu els Beach Boys també fan gira per celebrar els 60 anys, i els Yes voltaran tocant el disc Close to the edge, que té mig segle. A més també actuaran en festivals músics com Steve Winwood, The Christians o Adam Ant.
Entretots
Em pregunto cap on evoluciona l’escena musical en directe. En el passat, les velles glòries internacionals s’acontentaven fent temporada en un casino tronat de Las Vegas. Un futur possible el marquen els ABBA i la seva nova gira, en què els seus hologrames actuen i canten com si encara visquessin als anys 70. Entre aquesta versió virtual i les imitacions dels grups franquícia, potser la continuïtat la donaran els grans festivals, i així, al Primavera Sound de l’any 2055 hi haurà uns vellets que es diran Rosalía, Mishima oels Pets, i que actuaran entre joves músics que avui encara no han nascut i potser van ser concebuts als ritmes d’una cançó dels Rolling Stones, gravada cent anys abans.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
