Autonomia professional i ingerència política en Salut Pública

Així, un dels grans ensenyaments que ens ha deixat la pandèmia ha sigut la capacitat científica i política per inventar vacunes d’una efectivitat sorprenent, tot i que tot és millorable, i distribuir-les entre tota la població amb una cobertura sorprenent, desgraciadament només als països rics com el nostre. Tot en el termini de dos anys. Un èxit compartit per tots. Els científics, els professionals i els responsables polítics, a més dels ciutadans en general. Cadascú ha sigut al seu paper, des de la seva autonomia i la seva interdependència. Una mostra més d’una societat madura.

Però com passa sempre, existeixen alguns grups de persones, amb interessos no sempre confessats, que miren d’aprofitar els frecs lògics que es produeixen enmig d’una crisi de l’envergadura de la pandèmia que hem patit. Grups de diferents tendències, que com sabem es toquen. Aquests dies assistim a concentracions i manifestacions a favor d’uns professionals de salut pública del Departament de Salut, acusats de discriminar els policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya durant les primeres setmanes de vacunació el 2021. Entre ells, i de manera destacada per la seva implicació en la logística de les vacunes a Catalunya, hi ha la doctora Carmen Cabezas, en aquell moment subdirectora de Promoció de la Salut, i actualment secretària de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta demanda ha sigut interposada per uns sindicats de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que van considerar que els seus representats, treballadors en la categoria d’essencials, van patir discriminació al retardar la seva vacunació en aquelles primeres setmanes de distribució de les vacunes. Això va portar que la Justícia adoptés en aquell moment una mesura cautelar i va ordenar la vacunació d’aquests treballadors, igual com estaven aconseguint les altres forces de Seguretat de l’Estat, com són els Mossos. Ara, aquesta nova demanda està sustentada en una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), del 21 de desembre del 2021, que no s’havia emès quan van posar una demanda similar a la consellera de llavors, Alba Vergés, que va ser arxivada. 

Notícies relacionades

El TSJC arxiva la querella contra l’exconsellera Vergés pel retard en la vacunació dels policies

Vacuna covid: nous efectes secundaris de Pfizer, Moderna i AstraZeneca

Els arguments en defensa de l’actuació dels professionals de salut pública neguen la inactivitat de la que se’ls acusa, i argüeixen que el retard es va deure fonamentalment a l’espera dels llistats de les persones que s’havien de vacunar, i que en el cas dels Mossos va estar disponible des de primera hora. També que va caldre suspendre l’ús de la vacuna que va produir efectes secundaris, i la decisió de destinar les vacunes més efectives i segures a les persones de les residències de gent gran. La utilització d’aquests fets, valorats per alguns com a part de la persecució als ciutadans al servei de la Generalitat per part de la Justícia espanyola, no s’ha fet esperar. En resum, un motiu més per esperonar l’enfrontament sense pietat entre ciutadans residents a Catalunya amb els de la resta de l’Espanya, i entre ciutadans residents a Catalunya.

Manco de prou criteri jurídic per valorar el recorregut que tindrà l’actual demanda penal a què s’enfronten la secretària de Salut Pública i els altres professionals investigats, i si la irregularitat administrativa, evidenciada després d’escoltar les parts, en la sentència del TSJC, comporta també un delicte penal. Espero i desitjo que no, ja que atesa la seva professionalitat és difícilment pensable que hi hagués voluntat expressa de fer mal i perjudicar els afectats. Però, més enllà dels casos concrets que ens preocupen, estic convençut que, i aquesta és la meva hipòtesi, l’existència d’institucions de salut pública consolidades, reconegudes científicament i socialment, per la seva trajectòria prèvia en la solució de crisis sanitàries, grans o petites, evitaria aquest tipus d’utilització partidista i sectària dels problemes, i errors, que inevitablement succeeixen quan es busquen solucions a problemes nous. La defensa d’aquests professionals és defensar la imprescindible autonomia que han de tenir els professionals per a l’exercici de la seva activitat, i les institucions que entre tots anem creant. En això anem amb retard respecte a altres països. Defensar aquests assoliments, i no destruir-los, tan espanyol, és la qüestió.