La foguera | Article de Juan Soto Ivars
El dret a la rimembah
¿Quin sentit té fer la vida impossible a gent que està ensenyant a YouTube un partit tremend a imatges de la cultura popular? És ridícul que, per evitar el pirateig dels programes de televisió, hàgim arribat a un punt en què es trepitja el dret a la cita d’aquests creadors excel·lents.
Un cuiner de Gandia es va posar moix per complir els trenta anys i, per no donar moltes voltes al coco, va aprofitar que tenia obert un canal de YouTube i es va posar seriosament amb la seva afició: editar material i pujar contingut. Així, es va dir, trauria una mica de partit d’aquestes coses que li interessen tant però potser no importen a ningú: els seus records com a teleaddicte i altres coses de la cultura popular. Per exemple: ¿què en va ser de tota aquesta gent de la televisió dels 90, aquests presentadors que semblaven eterns? ¿Per què no investigar la història d’‘El informal’ a fons, i examinar les entranyes d’un programa incònic? ¿Per què no fer el mateix amb el Grand prix i Ramón García? ¿Què en va ser de Carlos Jesús, qui era en realitat? Dit i fet, sense esperar l’èxit, va esquivar la melancolia i va començar a pencar amb la nostàlgia en el seu temps lliure.
El resultat és (està sent) brutal. 'Rimembah', el seu canal de YouTube, es va convertint en una espècie d’enciclopèdia visual on es revisen i analitzen les bambolines de la televisió i altres fenòmens. Rimembah aborda la cultura popular amb un nivell de detall, anàlisi i profunditat que ja voldrien les conferències acadèmiques, i a més és molt entretingut. No és simple nostàlgia, és un repàs profund de la història d’allò xavacà, banal i catòdic. Aquesta història que se sol extraviar als llibres i que no obstant també explica qui som, d’on venim i on anem.
Notícies relacionadesLa conya és que, treballant amb aquest material, ‘Rimembah’ topa, com tants altres creadors de contingut a Twitch i YouTube, amb la censura dels algoritmes i de les productores i cadenes de televisió. D’algun temps ençà, mitjançant lleis espanyoles i automatitzacions ianquis, analitzar el contingut de la televisió, que sempre és propietat d’algú, s’ha convertit en una gimcana que se salda amb desmonetitzacions i avisos al canal. Rimembah esquiva les trampes i edita les imatges, calça fotos i fa un ús astut de l’àudio, però el seu canal seria encara millor si pogués jugar lliurement amb un contingut que forma part de la nostra memòria televisiva.
¿Quin sentit té fer la vida impossible a gent que està traient un gran partit a totes aquestes imatges? És ridícul que, per evitar el pirateig dels programes de televisió, hàgim arribat a un punt en què es trepitja el dret a la cita d’aquests creadors excel·lents.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
