Explorar les terres inexplorades

Explorar regions desconegudes del món està en el nostre imaginari col·lectiu. Arribar a llocs on no hi ha entrat ningú i descobrir-hi paisatges que no han estat observats mai produeix una fascinació que ha trobat la seva expressió en la literatura i el cinema i és l’objectiu de certes formes de turisme. Això ara ja és gairebé impossible, però algunes regions les protegim perquè conservin el seu estat actual.  Es pot tractar de regions que tenen presència humana però que volem pertorbar al mínim la seva manera de viure, com és el cas d’algunes regions del Brasil. Existeixen zones sense presència humana en muntanyes d’Amèrica del Sud, d’Àsia, d’Àfrica i en alguna illa d’Oceania o zones fredes o desèrtiques del mon. La Unió Europea ha aprovat que un 30% del territori s’hi redueix la presència humana per mantenir la biodiversitat d’espècies que és un objectiu compartit de forma global.

Les zones inexplorades més extenses les trobem en els fons oceànics. Accedir-hi segueix sent difícil i hi ha zones de les que no en sabem gairebé res. Hi ha països que hi efectuen recerques amb diferents objectius. Sabem que en zones allunyades de la costa s’hi troben reserves de gas i petroli i que en els fons oceànics hi ha concentracions de minerals que es podrien explotar com certes zones on hi ha nòduls rics en metalls interessants per la indústria. A les zones àrtiques ja s’hi explora a la recerca de noves fonts de combustibles. Sabem que són regions delicades amb poblacions vulnerables de plantes i animals que una explotació sistemàtica pertorbaria. I són també regions sensibles als canvis en el clima. Hi ha per tant un interès en conèixer-les tant per la seva intervenció en els equilibris planetaris com per les possibilitats d’obtenir-ne recursos.

Notícies relacionades

L’Ingenuity de la NASA realitza el primer vol de la història a Mart | DIRECTE

Quatre anys de pols posen fi a la missió d’InSight a Mart

La gran frontera per la nostra exploració és l’espai. L’interès per tenir objectes a l’alta atmosfera està en un període explosiu amb milers de nous satèl·lits que es llancen amb finalitats molt diverses i aquesta activitat seguirà en els propers temps. La cursa a l’exploració dels objectes del nostre sistema solar torna a agafar embranzida. En els propers mesos s’anuncia un seguit de llançaments de sondes i vehicles cap a la Lluna. Ja no són només els dos actors clàssics, Estats Units i Rússia, sinó que s’hi afegeixen la Xina o Europa però també Japó, Índia, Corea del Sud o els Emirats Àrabs i hi ha expedicions comercials previstes. El Govern dels Estats Units està a punt de decidir noves missions humanes a la Lluna que es van acabar l’1972 amb la fi del programa Apolo i que podrien començar a partir de 2025. Es parla d’anar a Mart, però això és complicat.

Per tant la frontera entre l’explorat i l’inexplorat ha desaparegut pràcticament de les terres emergides del nostre planeta, i ens queden els fons dels oceans i l’espai. Com hem fet sempre, tan aviat com és possible posem en marxa l’explotació dels recursos que hi trobem. Ho compensem en part amb la creació d’un nou tipus de regions salvatges. No parlem tan sols dels parcs temàtics o reserves en els que creem una ficció d’aventura. Anem despoblant regions dels planeta ja sigui perquè la gent les abandona, ja sigui perquè hi volem mantenir un bon nivell de biodiversitat. Hi ha bones experiències de recuperació d’espais amb espècies amenaçades, encara que són limitades. Seran zones on no hi anirem a explorar sinó a vigilar en quin nivell de conservació es troben i potser a fer turisme. Un nou concepte per la nostra relació amb el mon salvatge.