Treball amb suport | El temps i les transformacions

De fet, en són més, perquè el que es celebrava eren els vint-i-cinc anys d’ACTAS, l’Associació Catalana de Treball amb Suport, però algunes de les persones i entitats que van fundar-la van començar la seva tasca ja amb anterioritat. Són persones i entitats que van creure que tothom té dret a participar en el mercat laboral i que hi havia una manera diferent de fer-ho d’aquella que sovint s’ofereix a les persones que tenen capacitats diferents, una forma alternativa al que s’anomena treball protegit, als centres especials de treball. Si aneu a la web d’ACTAS, veureu que el seu objectiu és que es faci efectiu l’article 27 de la Convenció de les Nacions Unides dels Drets de les persones amb discapacitat.

El treball amb suport va adreçat principalment a persones amb discapacitat intel·lectual i de desenvolupament, un grup heterogeni i divers. Es caracteritza per promoure la incorporació laboral en empreses anomenades “ordinàries” en la legislació, a diferència dels centres especials de treball. Les entitats que fan treball amb suport, també anomenades agències, acompanyen a les persones que busquen feina, analitzen les seves qualitats i competències, les ajuden a preparar-se per a la incorporació laboral, fan prospecció per identificar empreses i llocs de treball adients, i, finalment, treballen amb les empreses que poden fer les contractacions, acompanyant el procés d’incorporació. Fins quan es fa l’acompanyament? Fins que calgui, es va ajustant al procés. Les empreses, vistos els testimonis d’aquesta jornada i de la que es va celebrar dues setmanes abans, també al Palau Macaya, amb el títol 'Empreses amb valors', organitzada per ACIDH, una de les entitats que forma part d’ACTAS, no només valoren i agraeixen aquest acompanyament, sinó que el necessiten.

La celebració dels vint-i-cinc anys va ser un desplegament i generació d’energia. Trobada presencial, recordar inicis i “vint-i-cinc anys de lluites compartides”, lema també de la jornada. Compartir i explicar tot el que s’ha aconseguit, com s’ha anat vencent l’escepticisme, no nomes de les empreses, sinó també de la societat, que fa tres dècades no creia en les possibilitats laborals de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i que encara es resisteix a creure-hi.

També cal fer referència a les dificultats, a la mai aconseguida estabilitat en els programes de finançament del treball amb suport, programes que han anat canviant de nom i que, al gestionar-se d’any en any, provoquen incertesa a mig i llarg termini. Aquesta situació va generar expressions en els ponents com ara : “som on érem?”, “això és el dia de la marmota”. El temps passa i, alhora, queda la sensació que s’ha anat lluny (3000 persones en edat laboral treballant i 1500 empreses que les contracten), però que algunes coses no avancen.

I, finalment, el coratge de mirar-se i re-pensar-se. La jornada va acabar amb una ponència molt estimulant de Fernado Fantova en què s’analitzava el model de treball en les nostres societats. Allà on volíem anar, val la pena, anar-hi? El mercat actual, amb la seva precarietat i injustícies, és on volem anar?

Notícies relacionades

El Govern central preveu incloure l’atenció primerenca a la cartera de serveis

Twitter era una cerveseria de Múnic

També havia acabat de manera estimulant, dues setmanes abans, la jornada d’ACIDH, després dels testimonis d’empreses i treballadors, amb els reptes de futur exposats pel president de l’entitat. La robotització i els canvis en el mercat laboral fan necessari reflexionar sobre els treballs que s’ofereixen. Les solucions apuntades, buscar noves feines en sectors emergents, repensar el que es fa.

De les dues jornades, ens quedem amb això: el coratge de transformar, el coratge de qüestionar. I celebrar-ho i compartir-ho.