Article de Xavier Bru de Sala Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Triple complex de nàufrag
PSOE, ERC i JxCat han passat de presumir com uns valents a compartir una més que notable tremolor de cames davant d’una adversitat sens dubte exagerada
PSOE, ERC, JxCat. O se’n salven tots o cap. Els tres han passat de presumir com uns valents, no direm temeraris ni tan sols atrevits, a compartir una més que notable tremolor de cames davant d’una adversitat sens dubte exagerada i en tot cas ajornable. Que tots tres han perdut credibilitat, cert. Que tots tres es desinflen, evident. Que les aigües s’agiten, inqüestionable. Però d’aquí al naufragi...Però ja es veuen, cada un a la seva illa deserta, vestits amb parracs i passant gana sota el cocoter solitari. El complex de nàufrag, el vertigen davant d’una onada que veus gegant des de la més temorosa subjectivitat, incrementa el perill de naufragi. Com deia un il·lustre navegant anglès, sempre que s’enfonsa un veler és que primer s’ha enfonsat la moral del patró.
Les dades, en un intent d’imparcial objectivitat, no són bones per a cap dels tres. Els votants de Junts van descobrint que no es pot ser independentista i pragmàtic per molt que ho proclamin, i que per això Puigdemont els abandona. Els d’Esquerra encara esperen que Junqueras i Aragonès admetin la inutilitat, per no dir el fracàs, de la taula de diàleg. Els del PSOE no troben cap argument de pes per contrarestar el terrible missatge de Feijóo segons el qual es pot ser socialista i votar el PP. Constatar que Casado era un autèntic xollo i que el seu substitut és un os molt difícil de rosegar no és prou motiu per entrar en pànic. Menys encara per debilitar les aliances amb els socis adduint paràlisi per la por. Moltes concessions no són aconsellables en les presents circumstàncies, però és millor no abusar de la impaciència d’ERC perquè així només s’aviva el complex de nàufrag. Al contrari, l’endemà del dia D de les eleccions andaluses, tot i que el resultat sigui el pitjor que s’espera i que Moreno s’acosti a la majoria absoluta, i ni que l’aconseguís, encara més motiu per donar imatge, no de nàufrags prematurs, sinó de navegants decidits a completar la travessia fins al final de legislatura.
Entretots
Gos que lladra, no mossega. ERC apuja el to, tot i que no està en condicions d’acabar amb la legislatura sense ser acusada de desencadenar l’arribada al poder de l’extrema dreta. Més valdria que admetessin la dificultat de la situació i es conformessin amb un pla de mínims, concrets, possibles, mesurables. Total, el carro al qual pugen els seus rivals (no, ni ells ni Junts s’equivoquen de rival, perquè ho són l’un de l’altre, i sense concessions, tot i que la lluita acabi amb un president socialista de la Generalitat) es diu segona onada. ¿Segona onada de què? ¡Segona onada independentista! Si tenim en compte que de la covid ja anem per la setena i ningú en fa cas, ja es pot veure el nivell de desesperació del tàndem físicament i políticament impossible Borràs-Turull. També en aquest cas, tot i que calgui ser molt hipòcrita o molt fanàtic per anunciar segona onada, el soci gran, ERC s’hauria de treure de sobre el complex de nàufrag i ajudar no només el PSOE, sinó també Junts a sortir del forat. O se’n salven tots tres o cap.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
