La cara oculta dels videojocs

Els últims temps hem pogut veure com els mitjans de comunicació han estat donant una especial cobertura a certes problemàtiques d’addicció i violència vinculades als videojocs i a les xarxes socials, totes elles importants i mereixedores d’atenció i d’una major educació mediàtica dels infants. 

Aquesta focalització en les problemàtiques podria estar esbiaixada i poc sustentada científicament en un context de pràctica massiva: 18 milions de jugadors a l’estat espanyol i un 47% de jugadores. Els experts indiquen que darrere la majoria de casos de salut vinculades als videojocs o les xarxes socials hi ha també una certa predisposició dels subjectes a l’addicció dels sistemes de recompensa habituals en aquests i altres productes. 

Les dades acompanyen aquesta necessària revisió dels estereotips de salut vinculats als videojocs i la comunicació digital. Els estudis científics que vinculen canvis de comportament negatius amb la pràctica del videojoc i de la comunicació digital són poc concloents. Fins i tot la presidenta de l’associació americana de psicologia, Sandra L. Shullman, va dir fa cosa d’un any que “atribuir la violència als videojocs no és sòlid científicament”. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Però encara hi ha més, hi ha estudis científics que validen beneficis socials vinculats als videojocs i les xarxes. S’ha demostrat per exemple en diversos estudis que els videojocs de rol (MMORPG) faciliten i milloren els llaços socials, les habilitats de comunicació i l’autoestima. En alguns videojocs comercials com Hellblade han participat neurocientífics en el seu disseny amb l’objectiu de generar amb el joc empatia envers el col•lectiu de malalts mentals, amb bons resultats demostrats científicament. Altres estudis demostren que alguns videojocs ajuden a millorar la capacitat de càlcul, la memòria de treball o l’atenció selectiva. Els anomenats “jocs seriosos” formen part també de tractaments de trastorns utilitzats en hospitals o de neurorehabilitació, així com de metodologies de generació d’idees i participació ciutadana com el conegut 'Minecraft'. 

Davant d’aquestes evidències, no prou conegudes ni difoses pels mitjans (la cara oculta), caldria prestar més atenció a la recerca dels beneficis socials dels videojocs. Les universitats que impartim estudis de videojocs i l’administració tenim responsabilitat en l’educació mediàtica de la societat i en els models de consum digital que fomentem. Plataformes locals pel foment de videojocs com GameBcn i els futurs parcs de recerca de l’audiovisual digital (Catalunya Media City i Palo Alto) poden tenir un paper clau en la vinculació entre la recerca dels estudis en videojocs i la indústria.