Anunci d’inversions Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
‘Com el Vallès no hi ha res’ | Tribuna conjunta dels alcaldes de Terrassa i Sabadell
La ministra de Transport ha anunciat un acord per millorar les connexions viàries del Vallès. Considerem una falta de respecte que a l’últim moment la Generalitat no hi hagi volgut participar
«Com el Vallès no hi ha res» és la frase afortunada d’un vers de Pere Quart i una convicció dels alcaldes que firmem aquest article. Terrassa i Sabadell, Sabadell i Terrassa, som dues capitals que exercim com a tals, que creiem en la força del nostre impuls i en la potencialitat de la comarca a Catalunya i al sud d’Europa.
Però per explotar aquesta potencialitat són necessàries infraestructures de qualitat, ben pensades i ben integrades. Ho diem nosaltres i ho reclamen les entitats econòmiques i socials, que des de fa quatre dècades posen de manifest la necessitat urgent de connectar el Vallès amb el Baix Llobregat. La resposta a aquesta reclamació llargament reivindicada ha arribat, després de mesos de negociació, amb l’anunci fet per la ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana per acabar les obres de connexió entre Abrera i Terrassa; completar la via que ha d’unir Terrassa, Sabadell i Castellar per la ronda Nord, i millorar les connexions amb l’autopista AP-7.
Desencallar una inversió com aquesta només ha sigut possible per la capacitat que hem tingut tots de posar l’interès ciutadà per sobre de qualsevol altre factor i per la voluntat de trobar solucions. Com a màxims representants de Terrassa i Sabadell estem més que satisfets, perquè donem resposta a una demanda històrica i perquè la nostra ciutadania en serà la més directament beneficiada. Per això agraïm a la ministra Raquel Sánchez aquest esforç i aquest compromís. Però també lamentem que la Generalitat, que ha sigut un dels impulsors de l’acord, no hagi participat de l’anunci públic que s’ha fet avui. És una falta de respecte al mig milió d’habitants de Sabadell i Terrassa, a tot el Vallès. Ens sentim enganyats i menyspreats, perquè, després de tantes hores de feina, en l’últim moment no hagi volgut participar del compromís. Una inversió com aquesta no es pot convertir en un debat partidista, els que hem estat en aquesta negociació i en l’acte d’avui ho hem fet com a representants de les nostres institucions. I les institucions han d’estar a l’altura.
És decebedor que es bloquegin sistemàticament inversions que són necessàries i que tenen el consens del territori. Perquè l’acord al qual hem arribat preveu que el ministeri posarà els recursos econòmics, que aniran a càrrec de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i la Generalitat executarà l’obra i en podrà decidir el traçat, un projecte que ja està previst en el Pla Específic de Mobilitat del Vallès i en el Pla Territorial Parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona. No estem dient fer cap infraestructura nova, només la ja prevista.
Estem convençuts que el camí guanyador és el de les aliances, el del sí, el de l’actitud positiva davant situacions que semblen de difícil solució. Això és el que espera la ciutadania de l’administració pública, ja sigui el Govern d’Espanya, la Generalitat o els ajuntaments.
Aquest acord també és un clar exemple que els municipis tenim un paper primordial per fer realitat consensos difícils. Perquè els alcaldes i alcaldesses estem més a prop de la ciutadania i sabem que els veïns i veïnes volen respostes a les seves necessitats i no s’hi val a dir «ho estem intentant». Hem de lluitar fins a aconseguir posar-nos d’acord, per difícil que sigui.
En definitiva, la gent vol que les coses passin i nosaltres ho hem fet possible, hem aconseguit un bon acord, ara només exigim continuar tenint aquest acord.Al Vallès tenim de tot: universitats de primer nivell, aeroport, centres sanitaris, indústria, xarxes de comunicació viàries i ferroviàries, i per què no dir-ho també: proximitat a Barcelona. Amb millors infraestructures, tot estarà més interconnectat.
I al Vallès, per tenir, tenim fins i tot la nostra petita rivalitat. Però que ningú s’enganyi, la rivalitat Terrassa-Sabadell forma part del folklore vallesà. La deixem escapar només en les competicions esportives i algun discurs irònic, però poc més que això. Per a les coses importants sabem que la nostra força conjunta ens permet ser més competitius, avançar, aconseguir que les coses passin. Més enllà de la rivalitat folklòrica, Terrassa i Sabadell, Sabadell i Terrassa estem més units que mai.
