Eleccions a França: Macron va a la revàlida

França torna a les urnes aquest diumenge 12 de juny i el pròxim, 19 de juny, a les eleccions legislativasde les quals ha de sortir la composició de la nova Assemblea Nacional. Des que les legislatives succeeixen a les presidencials, amb un mes o dos de distància, els francesos solen donar al president acabat d’elegir o reelegit la majoria al Parlament perquè apliqui el seu programa. Aquest cop, tanmateix, Emmanuel Macron no té assegurada la majoria, i menys l’absoluta, ja que, malgrat la seva reelecció amb el 58% dels vots, els últims mesos els francesos han mostrat un fort descontentament amb l’actuació presidencial i una decepció creixent pel desgast del poder i les promeses incomplertes del primer mandat. Altres factors que qüestionen la majoria del partit de Macron, ara anomenat Ensemble (Junts), són la seva poca implantació territorial i l’aparició, com a primera força de l’oposició, de l’aliança de l’esquerra Nova Unió Popular Ecològica i Social (Nupes), encapçalada per Jean-Luc Mélenchon, que va quedar tercer en les presidencials, amb el 22% dels vots.

La Nupes ha desplaçat en aquesta campanya de les legislatives Marine Le Pen al tercer lloc, malgrat que la líder del Reagrupament Nacional (RN) va aconseguir 13 milions de vots en les presidencials. Però ella mateixa ha llançat ja la tovallola perquè és gairebé impossible que l’extrema dreta obtingui un gran nombre d’escons pel sistema majoritari a dues voltes, en què s’elegeix només un diputat per cada una de les 577 circumscripcions i en què les aliances entre els altres partits barren el pas als lepenistes. Le Pen pot ara aspirar a formar un grup parlamentari (15 diputats), cosa que no va aconseguir fa cinc anys, amb 10 milions de vots en les presidencials, però no a gaire cosa més.

Per això Macron s’ha centrat en les crítiques a Mélenchon i ha llançat bastantes promeses –algunes ja anunciades abans– per millorar el poder adquisitiu dels francesos, com la prolongació de les ajudes al combustible, la revalorització de les pensions i mesures per lluitar contra la inflació, que castiga els més desfavorits. Tanmateix, cap partit ha canviat el seu discurs econòmic expansiu, malgrat la inflació desbocada, l’anunciada pujada de tipus d’interès i l’augment incessant del deute públic. I encara ho ha fet menys el programa de Mélenchon, basat en la reactivació del consum, els impostos als més rics i la reducció de la jornada de treball.

És difícil que Mélenchon obtingui la majoria i forci Macron a nomenar-lo primer ministre en un Govern de cohabitació. Aquesta solució seria un contratemps per a França i per a la Unió Europea perquè en el programa de Mélenchon, populista, euroescèptic i fins fa ben poc pròxim a la Rússia de Vladímir Putin, hi ha objectius tan allunyats de l’europeisme com incomplir les polítiques comunitàries quan la Nupes no les comparteixi. Acceptar aquests plantejaments, que trenquen amb la seva tradició europeista, ha esquinçat el Partit Socialista (PS), integrat en la Nupes juntament amb La França Insubmisa, els verds i els comunistes. El PS s’ha dividit i alguns dels seus dirigents es presenten com a dissidents.

La possibilitat que l’esquerra euroescèptica pugui obtenir la majoria a l’Assemblea Nacional o impedeixi que Macron l’aconsegueixi atorga a aquestes eleccions legislatives una importància que transcendeix el marc polític francès.