Disfrutar-ho o patir-ho

Simplement, és molt diferent una situació quan la disfrutes que quan la pateixes. Quan ets el protagonista de la diversió o quan ets el dany col·lateral del goig d’altres. Les associacions veïnals intenten conscienciar d’això i, el pròxim 16 de juny, han convocat una manifestació a la plaça de Sant Jaume pel dret al descans. Viuen a les zones més afectades pel soroll de l’oci nocturn, en llocs on els decibels de la gentada o de la música són molt per sobre del que recomana l’OMS per garantir una bona salut. 

Davant la falta de sonòmetres amb dades oficials, molts veïns es valen d’’apps’ de mesurament de soroll per denunciar la tortura diària de terrasses, botellons, sortides de discoteca, ‘skaters’ nocturns, músics improvisats armats amb un bongo o DJ frustrats que punxen les cançons del seu Spotify premium per a tot el carrer gràcies a un simple altaveu ‘bluetooth’. 

Malgrat tot, si ets un dels afectats d’aquestes «zones tensades acústicament» i protestes contra el soroll, no triga a sortir algú que t’acusa de voler que la teva ciutat sigui un ensopiment i d’indicar-te la porta de sortida i enviar-te directe a un poble. O algú que et retreu que tu vas escollir on viure, no sense abans recordar-te que els barris ‘cool’ o cèntrics tenen les seves conseqüències.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Davant aquests arguments, em sorgeixen moltes preguntes. Segons ells, ¿la Barceloneta, el Raval, el Gòtic i el Poblenou no haurien de ser barris residencials? Llavors, ¿els convertim en guetos de festa? ¿I on enviem tots els seus veïns? ¿O la proposta és que qui pugui marxi i aquestes zones quedin només per a qui no pugui permetre’s fugir?

El debat està servit, perquè les mesures a adoptar no són ni senzilles ni populars, les línies a traspassar són fines i l’equilibri és, de ben segur, complicat. ¿Quin representant públic voldria ser qui posi fi al gaudi dels altres? La realitat és que, quan s’ho passa bé, molta gent s’oblida de posar-se a la pell de l’altre. El somni és fràgil i la falta d’empatia, massa dura. ¿Serà que els que fan soroll no han estat mai a casa seva sotmesos a la dictadura de la finestra tancada, els taps i els nervis de punta? ¿De veritat cal recordar que el dret al descans és sagrat i que no dormir és perjudicial? Jo encara no conec ningú que es lamenti, en canvi, de viure en un carrer massa silenciós.