Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Llum a la trinxera de Podem
Yolanda Díaz sap llegir el carrer més enllà de les lents dels seus ulls. És la peça indispensable per aconseguir una majoria d’esquerres i, a diferència de Pablo Iglesias, pot sumar el vot femení
Pablo Iglesias representa l’esquerra que se sent còmoda a la trinxera. Que dispara contra l’enemic i contra el qual gosa abandonar les files. Que mai renuncia als càntics revolucionaris i considera traïció el titubeig. La ideologia impregna les pupil·les de Iglesias, així veu el món. Per això va apostar per atiar la por de Vox en les autonòmiques de Madrid. ¡L’ogre!, cridava. No va entendre que, en aquell moment, la ciutadania preferia prendre una canya en una terrassa que cavar una trinxera.
Sense escó, però amb seient a les tertúlies, Iglesias segueix en la contesa. Assenyalant titubejos, examinant companys. I allà hi ha Yolanda Díaz, la política que ha forjat el seu lideratge en la contundència, el coneixement i l’entesa, capaç d’unir esforços i d’assumir renúncies. Sap llegir el carrer més enllà de les lents dels seus ulls. És la peça indispensable per aconseguir una majoria d’esquerres i, a diferència d’Iglesias, pot sumar el vot femení. Aquest vot acostumat a ser torejat en un món habitat per ogres de diferents pelatges. Díaz ha batejat el seu projecte com a ‘Sumar’. Iglesias va abandonar la política afirmant que restava més que sumava. Que la lucidesa del seu diagnòstic l’il·lumini a la trinxera.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
