Anàlisi, per Andreu Claret Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
A França, ningú suma
Macron surt tocat d’una primera volta en què la seva formació ha demanat 7 punts, però Mélenchon té molt difícil obtenir nous suports en la segona volta
Passarem la primera volta de les legislatives franceses pel sedàs del verb ‘sumar’ que ha posat de moda la vicepresidenta del Govern, Yolanda Díaz. Davant la impossibilitat de saber qui ha guanyat, per l’empat en vots de les dues principals coalicions, és millor preguntar-se qui suma més, per intentar saber què pot passar en la segona volta. Jean-Luc Mélenchon pot exhibir els resultats de la coalició d’esquerres com una victòria, tot i que vistos de prop no siguin per llançar coets: 26,11%, una quarta part dels francesos que han votat i el 13% de l’electorat. Gairebé el mateix percentatge que la formació que encapçala Emmanuel Macron (25,88%), tot i que amb una diferència substancial. Mentre l’esquerra trenca sostres electorals rebaixats per les seves sempiternes divisions, Macron surt tocat d’unes eleccions en què la seva formació ha retrocedit set punts.
Entretots
Fins aquí els resultats, a què convé afegir el bon percentatge del Reagrupament Nacional liderat per Marie Le Pen (cinc punts més que el 2017). Anem al tema de sumar, que és allò que s’intenta aconseguir en la segona volta, circumscripció a circumscripció. El pròxim cap de setmana es tracta de demanar el vot als qui estan disposats a votar-li a un amb una pinça al nas abans no guanyi l’enemic de sempre. Cap de tots dos ho té fàcil. Gairebé el 70% dels francesos no volen que Mélenchon sigui primer ministre, que és el que passaria si la seva coalició obtingués una majoria absoluta en la nova Assemblea Nacional. Difícil ho té, doncs, un home la capacitat del qual per unir a les esquerres va acompanyada del rebuig que provoca en la resta de l’electorat. Una cosa semblant a allò que li passava a Pablo Iglesias, fins i tot en el moment àlgid de Podem. Davant d'aquesta situació, tot indica que la coalició d’esquerres constituirà la principal força d’oposició, que no és poca cosa tenint en compte la seva pràctica desaparició de la vida parlamentària en l’última legislatura.
La capacitat que va tenir Macron de sumar quan va llançar el seu moviment sembla que s’ha esfumat. Avui, més del 61% dels francesos pensen que les seves propostes polítiques no serveixen per resoldre els problemes del país. És clar que les sumes que es produeixen en una segona volta no necessiten adhesions infrangibles, amb la qual cosa no està descartat que els seus seguidors puguin obtenir una majoria absoluta o ser-hi molt a prop, segons les projeccions en escons. El més probable és que els faltin alguns diputats, i necessitin pactar les lleis amb formacions menys importants de la dreta. Si aquest és el resultat final, no hi hauria doncs cohabitació entre dos polítics que haurien portat França a un període d’inestabilitat perquè s’odien més enllà de les ideologies que representen. Tanmateix, Macron tampoc té motius per tocar totes les campanes alhora. Surt debilitat de la primera volta i el més probable és que encari una legislatura en què es conjugui molt el verb negociar. Una cosa que mai ha format part de la seva manera de concebre el poder.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
