Article de Jenn Díaz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els agressors sempre saluden
Hi ha qui pensa que si no ets una dona forta, amb autoestima, segura de tu mateixa, amb una bona xarxa i amb certa estabilitat emocional... tindràs més probabilitats de patir violència masclista. Si fos veritat, seria tot molt més fàcil
Hi ha qui pensa que si ets una dona forta, amb autoestima, segura de tu mateixa, ambuna bona xarxa, amb certa estabilitat emocional… probablement no seràs víctima de violència masclista en l’àmbit de la parella. També hi ha qui pensa que si no ets una dona forta, amb autoestima, segura de tu mateixa, amb una bona xarxa i amb certa estabilitat emocional... tindràs més probabilitats de patir-la. Si fos veritat, seria tot molt més fàcil. També seria molt més fàcil si, exactament igual que aquest dibuix estereotipat de la víctima o la no víctima de violència masclista, els agressors responguessin a una sèrie de característiques. Però ja ens ho van dir milers de vegades, durant dècades, quan el tractament mediàtic dels feminicidis era preguntar al veïnat com eren un i l’altra: ell sempre saludava, i algun cop havien sentit crits.
Els agressors sempre saluden, o no saluden mai, o saluden de vegades. Són bons fills, germans, amics, companys de feina. O no ho són gens. Són violents i agressius en públic, o només en la intimitat. N’hi ha que no els cal la violència física per poder-los considerar agressors. Alguns es posen nerviosos quan no saben com gestionar un conflicte i són impulsius... d’altres saben perfectament com gestionar un conflicte i mai no els tremola el pols.
Entretots
Les dones que pateixen violència masclista també saluden, també són dones fortes, també poden ser dones que no passen pel seu millor moment i són més vulnerables. Poden ser dones que posen límits, que s’hi revolten, que busquen ajuda. Poden no saber com sortir-ne i no demanar ajuda mai. Poden tenir xarxa i poden no tenir-la: poden, fins i tot, tenir-la i obviar-la perquè protegeixen de la mirada aliena una relació de parella que ningú aprova. Poden ser dones amb un status econòmic privilegiat, o ser dones absolutament dependents del seu agressor. De vegades tenen fills, però poden no tenir-ne. Poden ser dones tristes, a qui endevinaries la pena de la seva situació personal. I també poden ser dones rialleres, bromistes, a qui mai no endevinaries res.
Aquest és un missatge per a les que vau patir violència masclista, n’heu sortit i us mireu amb perspectiva la vostra vivència traumàtica: la qüestió no va ser la vostra falta d’autoestima, la vostra fragilitat o si vau permetre o no el que us va passar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
