Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Les PAU: dies xafogosos d’exàmens i inquietuds
Tornen els alumnes per repetir, un any més, la prova que els permetrà no accedir a la universitat, sinó fer-ho en les condicions desitjades
Tornen els alumnes a les aules, en uns dies demencials, empeltats del foc de l’infern. Hi tornen per repetir un any més la prova que els permetrà no pas accedir a la Universitat, sinó fer-ho en les condicions desitjades. És a dir, al centre que han triat i a la carrera que han escollit. De fet, la prova d’accés més aviat s’hauria de dir “examen per mirar d’enquibir cadascú al seu lloc”, perquè el cert és que el percentatge d’aprovats és enorme, de tal manera que tot plegat s’acaba convertint en un tràmit de col•locació, un sistema d’ordenació. Un tràmit, esclar, que els alumnes que desitgen cursar un grau amb molta demanda i poca oferta pateixen com un càstig diví, perquè és en aquests casos quan la Selectivitat recupera de debò el seu antic nom: selecciona.
Assistim, doncs, a la cerimònia anual dels neguits, les esperances i els nervis, “les llàgrimes i les pregàries” que cantava Antonello Venditti a “Notte prima degli esami”. La nit abans de demostrar allò que els italians en diuen “maturità” i que aquí, en certa manera, tot i els intents continuats de modificar les PAU, no deixa de ser també un ritus de pas. Potser inútil, potser desfasat, simbòlic, en tot cas, d’una època que s’acaba.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
