La foguera | Article de Juan Soto Ivars Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¡Visca ‘La manada’!
La paraula ens pertany tot i que permetem que se’ns arrabassi, m’agrada que l’escola de teatre planti cara i se n’apropiï
Es viralitza per les xarxes una foto del cartell d’una escola de teatre de Madrid que es diu «La manada«. L’anunci diu: «¿La teva filla somia amb ser actriu? Arts Escèniques ‘La manada’. Entro a la web i la diversió involuntària continua: al damunt d’una foto d’una dona plorant a llàgrima viva, el text «Títol en art dramàtic». Les paraules es contaminen com les terres ermes després d’una explosió termonuclear. Les metàfores i les induccions no són propietat dels poetes: les carrega el diable a l’esquena. Després dels fets de Sant Fermí del 2016 i la tempesta de sensacionalisme mediàtic que va fer cèlebre el nom que aquell grup de violadors utilitzava per comunicar-se per WhatsApp, les manades ja no remeten a plàcids lleons espaterrats.
Però passa que aquesta escola és oberta des del 2012, i és molt bona, segons s’explica. Preparen actors per al dur ingrés a la Resad, l’escola d’art dramàtic més important d’Espanya. Així ho han recordat els amos de l’escola a Twitter, atropellats sobtadament per una viralitat que no els havia esquitxat fins al moment, i que se’ls insinua ara com les rodes dentades d’una màquina homicida. Hi ha gent que els contesta comprensivament, però també surten santets de pal que els acusen de lucrar-se sense que els importi el sofriment d’una víctima. Aquests últims, es coneix, porten el teatret posat. Gent-Opereta, sempre preparada per a la declamació.
Notícies relacionades
Si un grup de cinc individus va trepitjar la paraula amb què havíem designat les manses bèsties que pul·lulen entre baobabs, no veig per què no pot recuperar-la per a tots nosaltres una petita escola de teatre de Madrid. La paraula ens pertany tot i que permetem que se’ns arrabassi. M’agrada que l’escola planti cara i se n’apropiï, que en defensi l’ús. Diuen: «El 2012 vam triar el nom pensant en l’art com un esforç cooperatiu en què cada individu tira endavant gràcies als altres, entenent el fet teatral com a acte grupal. Al teatre la força és en la paraula i no vam voler que ens arrabassessin el significat».
¿Es pot tenir més raó? Ho dubto. La tenen, i aquesta polèmica viral –a què no nego la diversió, jo mateix no puc mirar aquest cartell sense deixar anar una rialla perversa– és tanmateix una gran oportunitat per rescatar una paraula que ens va segrestar un grapat de cabrons. Així que, ¡visca el teatre, i visca ‘La manada’!
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
