Àgora | Article de Nadia Ghulam Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Refugiats, pau i convivència
La immensa majoria de les persones refugiades que viuen a Catalunya es troben en risc d’exclusió social, ja sigui per falta d’accés a un lloc de treball digne o per racisme institucional
L’exclusió social és una de les qüestions més preocupants en la societat actual.
Quan pensem en formes d’exclusió reconeixem ràpidament formes extremes com el genocidi, l’esclavitud i la persecució per raó d’opció sexual, de gènere o d’ètnia. En canvi, existeixen altres formes d’exclusió menys visibles que són ben presents en el dia a dia i que suposen una amenaça fragant per a la convivència.
Treballar per aconseguir una bona convivència suposa treballar per evitar qualsevol mena d’exclusió social. Suposa considerar que qualsevol persona, sigui quin sigui el seu origen, és mereixedora de compartir els recursos bàsics de la societat. Suposa oferir cura, amor, respecte i dignitat a totes les persones que configuren aquesta societat tant des de les institucions com des de les diferents organitzacions i entitats, així com des del conjunt de la ciutadania.
El poc reconeixement del patiment a què estan sotmeses les persones refugiades o fins i tot la privació dels seus drets fonamentals són formes d’exclusió que impossibiliten una bona convivència.
La immensa majoria de les persones refugiades que viuen a Catalunya es troben en risc d’exclusió social, ja sigui per falta d’accés a un lloc de treball digne o per racisme institucional. S’han d’enfrontar a un munt d’obstacles burocràtics, cosa que els provoca un fort patiment que s’afegeix als traumes soferts als països d’origen i que els han ocasionat la situació de persones refugiades. Difícilment una persona en aquestes condicions arribarà mai a poder-se integrar de manera positiva en la societat d’acollida.
Perquè la convivència flueixi és necessari facilitar els tràmits burocràtics i reduir el temps d’espera. Això permetria restaurar en bona mesura els anhels d’aquestes persones –trencats a causa del conflicte– a tenir accés a una educació que els permeti tenir una vida digna.
L’esclat de la guerra a Ucraïna ha evidenciat que, quan els governs s’ho proposen, és possible establir mesures d’acollida simplificades que estalviïn a les persones refugiades, sigui quin sigui el país d’origen, haver de passar per la quantitat de traves burocràtiques que hem comentat.
La guerra genera víctimes, sigui on sigui el lloc on es produeixi. La gana, el dolor i la por són els mateixos; no importa on vas néixer ni de quin color tens pell.
La gent que fuig arriba havent de fer el dol per tot el que han deixat enrere: la família, els amics, els orígens, etcètera. En algunes persones, aquest dolor es manifesta en forma de fatiga, falta de motivació, desgana i desesperació. Per a d’altres suposa tornar-se molt actius i voler que tothom conegui el que està passant al seu país.
Entretots
La majoria de les persones de la societat d’acollida esperen, de bona fe, que les persones refugiades s’adaptin ràpidament a les normes i costums del país al qual arriben. Però les persones refugiades som éssers humans, no ens podem reprogramar com si fossin robots ni podem oblidar de sobte tot el que hem deixat enrere.
Soc una defensora acèrrima de la idea que cultivar les llavors de la pau és l’única manera de treballar per aconseguir una bona convivència. Si aprenem a cultivar aquestes llavors, a cuidar-les i a estimar-les des de la nostra infància, creixeran sanes i fortes al nostre voltant. I donaran un millor resultat que si esperem a fer-ho quan siguem grans.
Cultivar la llavor de la pau, de la convivència, no és fàcil. És necessari tenir-ho molt en compte. Però que no sigui fàcil no significa que no ho fem.
Notícies relacionadesDonar força a la solidaritat, a entendre la diferència com a font enriquidora de noves experiències. Valorar que cada persona, encara que pugui ser molt diferent de nosaltres, ha de ser reconeguda socialment com a ésser humà i per tant mereix compartir amb nosaltres els recursos existents. Reconèixer els drets, dignitat i autonomia de cada persona. Educar els nens en aquests aspectes, així com en la responsabilitat que totes i tots tenim per aconseguir una convivència en què el respecte comú ens permeti que la llavor de la pau és faci realitat.
Aquests són alguns dels aspectes que, des del meu punt de vista, ens poden ajudar a treballar per un món on la guerra no tingui cabuda.
