Claus andaluses i espanyoles de la victòria del PP | La videoanàlisi de Verónica Fumanal

La gran pregunta és si a Andalusia hi ha hagut un tomb electoral, si Andalusia ha passat a ser un bastió de l’esquerra a ser una comunitat autònoma de dretes. Si un analitza els resultats del 2018 i els del 2022, els resultats de Moreno Bonilla i la seva majoria absoluta són el resultat de sumar tots el vots de les dretes del 2018 i restar-los els escassos vots que han aconseguit esgarrapar els seus companys del bloc conservador. Així que podem afirmar, amb les dades a la mà, que el gran canvi electoral es va produir fa quatre anys, quan alguns votants que tradicionalment havien confiat en el PSOE es van escapar cap a una ‘dreta pont’ i van votar Cs. Una vegada s’ha votat una ‘dreta light’, es van trencar els tabús que Moreno Bonilla va saber interpretar, exercint una presidència sense estridències que activessin els anticossos de l’esquerra.

L’espectacular victòria de Moreno deixa dues víctimes, una tocada de mort, Ciutadans; i una altra, en estat menys greu però pendent d’evolució, Vox. El partit taronja no aconsegueix ni tan sols un Igea i el seu missatge de repetir el govern que va permetre el canvi ha sigut interpretat pels seus votants com una crida al vot útil a Moreno. Ciutadans perd l’últim govern autonòmic passant de la vicepresidència a la irrellevància, un cas de debacle sense pal·liatius que segur que tindrà molts estudis forenses per explicar-ho. En aquests moments la supervivència de Ciutadans no passa ni per ser crítics amb el PP, ni per voler continuar pactant-hi. Vox va inflar tant les expectatives amb el seu «#macarenazo» que els seus més dos diputats suposen una frenada al seu ascens generalitzat, desinflant el que semblava ser l’ascens imparable de l’extrema dreta. Ho van fiar tot a les enquestes i van executar matusserament i agressivament una campanya contra un Moreno intocable. De fet, tota la plana nacional es va desplaçar a Andalusia per seguir amb una espiral d’èxit que no va arribar malgrat pujar els seus resultats, del ‘macarenazo’ a la desinflada.

L’altra greu crisi que obren aquests resultats és a l’esquerra, i amb diversos fronts. La primera al PSOE d’Andalusia amb el pitjor resultat de la formació i més de 300.000 votants que es van quedar a casa respecte al minvat resultat de Díaz. El canvi de lideratge socialista no va ser suficient per suposar un revulsiu per al seu electorat tradicional. La campanya amb un missatge basat en el vot útil per aturar Vox, va ser el gran regal per a Moreno Bonilla que va ser percebut pels andalusos com el veritable vot anti Olona. El canvi a Andalusia no ha suposat un parèntesi com sí que ho va ser a Extremadura, sinó que s’ha consolidat, en part per demèrit dels socialistes.

L’espai a l’esquerra del PSOE té dos vessants ben diferents. Rodríguez aconsegueix un premi de consolació que li val per mantenir viva la seva organització després dels cismes amb els seus antics socis. Tanmateix, Per Andalusia es queda molt lluny de les expectatives i sobretot, suposa el primer fracàs de l’intent d’amalgamar diferents organitzacions sense èxit. La petita treva que havien aconseguit durant la campanya es va trencar amb el discurs de Nieto que va carregar contra Rodríguez en el que sembla l’avantsala de la segona part de la guerra entre les dues formacions, una cosa que no li ha portat bons resultats i que en el futur pot llastar la seva supervivència.

Les claus nacionals 

Moreno Bonilla s’ha convertit de facto en el successor natural de Feijoó. Si el nou president del PP era el líder indiscutible i això li va valer ser nomenat únic successor possible a Casado, l’andalús entra a l’Alimp de les majories absolutes en una era política de gran fragmentació. Fins ara el model Ayuso d’imitació de Vox havia sigut la fórmula més imitada i lloada entre els populars per fer front a la fuga de vots cap a l’extrema dreta. Ara, però, Moreno amb una estratègia radicalment diferent, basada en la moderació, aconsegueix un suport més elevat que la madrilenya. Com va reaccionar Ayuso i la dreta mediàtica madrilenya... ¿es canviarà de fórmula o es comprendrà per fi que cada territori té el seu afany, que cada circumscripció i cada cita té les seves peculiaritats, que el que funciona a Catalunya no necessàriament ha de funcionar a Andalusia o a València?

Notícies relacionades

Recuperar ERC i sis tasques més del Govern central després de les eleccions a Andalusia

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

En el socialisme s’ha de reflexionar sobre la utilitat de l’estratègia de Pere i el llop amb Vox. Els de l’extrema dreta han deixat de ser l’agulla que feia saltar els votants de la butaca per votar i així fer-hi front. Amb més motiu si, com sembla, Vox ha tocat sostre. L’esquerra ha de trobar un relat sobre la seva utilitat que es valgui de les seves pròpies forces en positiu i no com a reacció als d’Abascal. Sens dubte, en el terreny de l’emocional hi haurà la batalla en els pròxims mesos, la llosa del canvi de cicle serà una dura batalla per als socialistes a nivell nacional. Tanmateix, la lectura positiva de la majoria absoluta de Moreno per als socialistes és que el PSOE no haurà de carregar amb la responsabilitat de fer un cordó sanitari a Andalusia, una cosa que ben segur estava preparada pels populars, com quan Rajoy no va poder fer govern a la segona i la pressió va recaure sobre el PSOE.

Yolanda Díaz ha d’enfrontar la seva peculiar batalla en el seu àmbit. Els seguidors d’Iglesias apuntaran la vicepresidenta com a responsable del fracàs de Nieto, sense considerar la pressa de la unió, la fragmentació de l’espai i la falta de pulsió de canvi que hi havia a Andalusia. Sembla que el seu principal valedor en un altre temps serà el seu principal adversari en el seu nou projecte polític que pretén fugir de les sigles que no pot controlar. Sens dubte, començar una nova oferta electoral amb el llast de Nieto i d’Oltra no augura el millor dels futurs. Veurem si la fortalesa de la gallega aconsegueix aguantar l’oposició interna i la conjuntura adversa.