Macron porta França al caire del precipici

El moviment que Macron va posar en marxa fa cinc anys se sustentava en la seva capacitat per aspirar vots de les dues formacions que havien governat França en les últimes dècades. A la seva dreta i a la seva esquerra. Aquesta estratègia, que va resultar exitosa el 2017, i que encara li va servir per guanyar les últimes eleccions presidencials, ha fracassat. Els seus dos principals contrincants polítics han crescut, a esquerra i dreta. L’àmplia coalició esquerrana encapçalada per Mélenchon ha obtingut 142 escons, el doble dels que van sumar les esquerres i els ecologistes en l’anterior Parlament. Quant a l’extrema dreta de Le Pen, ha obtingut 89 escons, multiplica així per 11 els que tenia en la legislatura passada.

Notícies relacionades

Talent Arena, formant talents digitals

Uns criteris fiscals clars i objectius

Al perdre 104 diputats respecte dels últims comicis i quedar en 246, la formació de Macron ha quedat molt lluny de la majoria absoluta (289). Amb aquests resultats, es veurà obligada a negociar totes les lleis al Parlament. Probablement, una per una, a la italiana, si no aconsegueix un acord estable, a l’alemanya. Una possibilitat difícil, tot i que no del tot impossible, en vista de la nova composició de la cambra. En altres circumstàncies –les d’Espanya sense anar més lluny– l’obligació de negociar les lleis amb d’altres no necessàriament ha de conduir a la ingovernabilitat (tot i que gairebé sempre té un cost). El problema és que no és segur que Macron sàpiga conjugar els verbs pactar, cedir, mercadejar, transaccionar. El seu fort ha sigut, i és, exercir la presidència com si la república francesa fos una monarquia de les d’abans. Amb majories absolutes.

Fins que despengi el telèfon i truqui als republicans de dretes –els 63 diputats dels quals són els únics que podrien donar-li certa estabilitat– no sabrem el recorregut que té aquesta legislatura. No serà fàcil, perquè després d’una derrota que té caires de vot de càstig davant una manera de governar petulant, no és fàcil que ningú vulgui comprometre’s amb una força i un president que irrita tant els que té a l’esquerra com els que té a la dreta. Dos dies abans de les eleccions, Macron encara va demanar una majoria suficient per evitar el caos. Ho va fer al peu de l’avió que havia de portar-lo a Kíiv, posant de manifest, una vegada més, una concepció del poder marcada per la supèrbia. Molt haurà de canviar perquè algú es jugui els calers amb ell.