Pros i contres | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La dimissió d’Oltra i els que mai perden
La ultradreta ha trobat en el setge judicial i mediàtic una manera de doblegar el veredicte de les urnes
En un context de corrupció, atur i retallades i desnonaments, els partits sorgits del 15-M advocaven per abaixar els sous dels polítics i impulsar codis ètics estrictes. Mesures exemplaritzants que, tot i que comprensibles en el moment, no deixaven de ser un cavall de Troia.
L’acusació contra Mònica Oltra està formada per advocats, associacions i periodistes vinculats a l’extrema dreta. És evident la cacera d’una política compromesa a millorar la vida de la ciutadania. Atacada –i atrapada– pel seu compromís ètic, Oltra ha dimitit. No és el primer cas. La ultradreta ha trobat en el setge judicial i mediàtic una manera de doblegar el veredicte de les urnes. Posar en dubte el sou dels càrrecs polítics o exigir un excés d’exemplaritat, no deixen de ser mesures que augmenten la seva vulnerabilitat i que impacten d’una manera especial en els que busquen crear societats més justes enfrontant-se al poder de les elits. El treball de responsabilitat (i aquest ho és) ha d’estar ben pagat i ha de gaudir d’especial protecció. El contrari és denigrar i desvalorar la funció pública. Convertir la política en una professió d’alt risc i en una trituradora només beneficia els que mai perden.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.