Article de Patrycia Centeno Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Petards
La pirotècnia és una mostra més d’idiotesa humana. Se sosté sota l’única raó que tenen totes les absurditats creades per la humanitat: exclusivament per tradició
Els petards són una mostra més de la idiotesa humana. Se sostenen sota l’única raó que tenen totes les absurditats creades per la humanitat: exclusivament per tradició. Els addictes a la pirotècnia no pensen en les conseqüències que pot provocar la seva ridícula diversió. Poc els importa si estem en risc per incendis, si el seu ús acaba amb adolescents –i no tan adolescents– cremats o amb mans amputades en urgències o si es desespera un malalt o un autista. Si són incapaços d’empatitzar amb altres éssers humans, òbviament tampoc ho faran quan els dius que han provocat la mort per estrès a ocells, gossos... La paraula idiota prové del grec i s’utilitzava a l’antiga Grècia per assenyalar aquell que no s’ocupava dels afers públics, sinó només dels seus propis interessos. Així que el petard és, per mi, una autèntica idiotesa, es miri per on es miri.
Així mateix, els idiotes em semblen tots uns petards. M’explico. En l’última gala MET, Kim Kardashian va decidir presentar-se enfundada en el vestit icònic amb el qual Marilyn Monroe li va xiuxiuejar el ‘Happy birthday’ al president Kennedy. Malgrat haver perdut 7 quilos en tres setmanes per poder entrar en un vestit que havia sigut pensat, dissenyat i cosit per a i sobre el cos d’una altra persona, va utilitzar una estola de pell blanca per tapar la part posterior perquè, malgrat el seu «esforç» (en qüestions de salut, aprimar-se així és una simple temeritat), havia sigut impossible cordar-lo. Acostumada a passar per quiròfan per ser una altra i crear-se una personalitat a mida de les seves inseguretats, la ‘influencer’ explicava el drama viscut al comprovar (¡oh, sorpresa!) que la peça, directament portada del museu, no li entrava...
Quan fa uns dies es va saber que, amb la seva tossuderia, a més, havia fet malbé l’obra (si un vestit es mostra en un museu es converteix en art o en part de la història), em vaig referir a ella (i a tots els que van permetre i van aplaudir la seva idiotesa) com a «petarda». La tela s’havia esquinçat i s’havien perdut algunes comptes de vidre que adornaven el model. Una usuària en xarxes em va reprendre i em va demanar que no desqualifiqués la ‘influencer’ amb aquesta paraula. Sempre recordaré una columna, el 2015, de la prestigiosa periodista de moda Suzy Menkes per a ‘Vogue UK’ que va pronosticar, abans que ningú, la victòria de Donald Trump, valent-se precisament de l’exemple de Kardashian. Més o menys advertia que si la mediocritat i el mal gust aconseguia arrossegar masses, ¿per què els EUA no anaven a (re)elegir algú com Trump?
Entretots
Desgraciadament, no se m’acut un qualificatiu més pertinent per a la meva crítica. Més encara quan he llegit les declaracions que el museu ha ofert al ‘NYT’ per negar qualsevol desperfecte en la peça per part de la ‘influencer’, assegurant que ja estava espatllat. A més de confirmar que li van deixar el vestit a canvi d’una suculenta quantitat de diners, sembla que els interessa la polèmica generada perquè això els dona publicitat.
Petards, idiotes a qui només els interessa fer soroll.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
