Article de Jenn Díaz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Drets distòpics
No ens hem de justificar. No li devem a ningú una situació de precarietat, una violació o que la nostra vida perilli perquè se’ns concedeixi el dret a l’avortament
Cada vegada que el dret a l’avortament, en qualsevol lloc del món, torna a ser qüestionat o vulnerat, arriben les justificacions per fer-nos mereixedores d’aquest dret. Històries i més històries d’embarassos no desitjats fruits d’una violació. O embarassos de risc que no poden tirar endavant perquè perilla la vida de la dona o la persona que gesta. O embarassos de menors. O matrimonis forçats. Situacions dramàtiques, dignes d’un capítol de ‘El conte de la serventa’. Escenes distòpiques, que no ens podem creure, que ens esgarrifen... que justifiquen que, fins i tot aquells que estan en contra del dret a l’avortament, s’ho repensin. ¿Què faries, si la teva filla fos violada i es quedés embarassada? ¿Què faries, si la vida de la teva filla perillés amb l’embaràs? Per convèncer l’adversari –tota una xarxa organitzada per no permetre que els drets sexuals i reproductius siguin universals– hem de dibuixar un escenari apocalíptic.
No ens enganyem: el dret a l’avortament és també per a aquells embarassos no desitjats. T’has quedat embarassada i no volies. Perquè no vols tenir fills encara. Perquè no voldràs tenir-los mai. Perquè t’has quedat embarassada amb una parella sexual amb qui no vols tenir fills. Perquè no és el moment. Perquè no arribes a final de mes. Perquè t’agrada la teva vida sense fills i encara no els vols. Perquè la teva vida no t’agrada gens i no vols portar un fill. Perquè has cardat sense condó i t’has quedat embarassada d’una persona de qui ni tan sols recordes el nom. Què ens importa. Perquè no vols estar embarassada.
Entretots
No ens hem de justificar. El dret a l’avortament no necessita una distòpia per ser merescut. És un dret, no ens l’hem de guanyar. No li devem a ningú una situació de precarietat, una violació o que la nostra vida perilli perquè se’ns concedeixi, oh déus de la Terra que decidiu sobre els nostres cossos. El dret a l’avortament, el dret al mateix cos, el dret a prendre decisions conscients i informades ha de ser universal. Els debats morals, per als moralistes. Un avortament sense cap situació límit no és menys legítim. No us devem res. No volem el vostre permís. I ningú us ha demanat perdó.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
