Pla de Barris: una aposta per la salut

L’Ajuntament de Barcelona va iniciar l’any 2016 el Pla de Barris de la ciutat que té com a objectiu principal “reduir les desigualtats socials i territorials, tot impulsant l’accés a la renda, als serveis, a la qualitat urbana i al benestar per a tot el veïnat”. La primera edició va tenir una durada de 4 anys, fins al 2020, i es va portar a terme en 16 barris de la ciutat amb una població de 211.430 persones (12,7% del total de Barcelona). Es van prioritzar els que presentaven majors desigualtats socials respecte la mitjana de la ciutat. Els recursos destinats van ser de 150 milions d’Euros.

L’any 2020 el Pla es va tancar amb 713 accions desplegades essent les principals: cohesió i convivència (101 actuacions), espai públic i equipaments (95), ocupació (90), àmbit escolar (81), salut (64) i cultura (50). Cal esmentar que durant l’any 2020 s’incorporaren 30 actuacions noves per fer front a la COVID-19 com per exemple per reduir l’escletxa digital o per garantir el dret a l’alimentació saludable.

El Consell Assessor del Pla ha analitzat 15 criteris per fer balanç de la seva implementació en aquest quadrienni. A continuació comento alguns dels més rellevants:

1.Impulsar des de l’Ajuntament i l’acció ciutadana el pla de barris com un instrument d’actuació integral per a la millora de les condicions de vida, l’equitat social i el dret a la ciutat: El pla ha establert una actuació col·laborativa entre les diferents àrees de l’Ajuntament de Barcelona i també amb altres administracions, municipis i institucions estatals i europees. A més, s’ha donat rellevància a la participació i l’apoderament veïnal i a l’enfortiment de la xarxa associativa dels barris on es desenvolupa.

2. Concebre la política de barris com una resposta local als reptes derivats de les grans tendències de canvi: L’informe del Consell Assessor mostra un índex sintètic de vulnerabilitat urbana que segueix una tendència similar en els barris del Pla de Barris i la resta de barris de la ciutat, mantenint-se l’escletxa entre els dos grups. Per tant, com a mínim no han augmentat les desigualtats malgrat la COVID-19. D’altra banda, cal assenyalar que aquest Pla no ha prioritzat les activitats front l’emergència climàtica. Ara be, els reptes derivats de les grans tendències de canvi difícilment es poden resoldre només des de l’àmbit local.

3. Combatre la segmentació de la població per raons d’origen o d’edat i incorporar la perspectiva de gènere: Les accions del Pla han estat dirigides a tots els grups de població tenint en compte aquests eixos de desigualtat.

4. Millorar l’oferta educativa dels barris per tal de fer-ne un instrument d’irradiació

cultural i de progrés social: Quasi una quarta part de les actuacions (165) han estat dirigides a l’educació (àmbit escolar, lleure i altres).

5. Impulsar la promoció d’habitatge assequible com a element central i inseparable de les polítiques de regeneració dels barris: Aquest Pla s’ha centrat en la rehabilitació de finques. La creació d’habitatge assequible és un repte del nou pla de barris.

6. Fer dels comuns urbans –espai públic i equipaments- un eix central de les polítiques de rehabilitació urbana i d’identitat dels barris i també per fomentar l’habitabilitat: aquest ha estat un tema central del Pla ja que s’hi ha destinat la meitat dels recursos.

7. Avaluar el pla per orientar-ne el desenvolupament, rendir comptes del resultats i capitalitzar les experiències: El Pla ha estat avaluat des de diferents perspectives, tant fent una avaluació del progrés de les accions com avaluant l’impacte en la seva globalitat. Voldria esmentar que des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona començarem una avaluació de l’impacte en salut i la qualitat de vida.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Finalment, assenyalar que l'edició del Pla de Barris 2021-2024 ja s’ha posat en marxa i es planteja per un total de 23 barris afegint nous àmbits temàtics com la salut, l’habitatge o l’emergència climàtica. Una nova aposta per millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

Carme Borrell és doctora en salut pública. Membre de la Xarxa de Científiques Comunicadores. Forma part del Consell Assessor del Pla de Barris.