Article de Martí Saballs Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El que arrossega la crisi a Indra
Res en contra de les portes giratòries entre política i sector privat si els nomenaments es fan adequadament i amb transparència; però en el cas de les empreses participades per l’Estat, totes les cauteles són poques.
Cinc consellers independents cessats, dos més que han presentat la dimissió i una caiguda del preu de l’acció del 15% en 20 dies. Indra, l’empresa tecnològica i de defensa controlada en un 25,2% per l’Estat, viu enmig d’una tempesta de govern corporatiu, que va augmentar amb l’entrada al seu capital del fons d’inversió Amber Capital amb un 4,2%. Els consellers cessats consideren que el Govern central, juntament amb Amber, que té un 29,7% del capital del grup de mitjans de comunicació Prisa, busquen una acció conjunta per tenir el control absolut d’Indra. Ha sigut un any sense gairebé poder respirar de Marc Murtra.
Va ser nomenat president no executiu el maig del 2021 després que el consell i la pressió de fons inversors no l’acceptessin com a executiu malgrat que aquesta fos la intenció inicial del Govern central. Des d’Indra ja han anunciat que estan buscant nous consellers «amb altres perfils» mentre que el mercat percep que Murtra acabarà amb més poders executius.
L’espectacle corporatiu que ofereix Indra, perjudicial per a la seva imatge en un moment clau en l’estratègia de defensa europea, posa sobre la taula quin paper ha de tenir l’Estat (llegeixi’s Govern) en les cinc grans cotitzades de l’Ibex 35 de què és accionista a través de tres instruments: Sepi, Enaire i el Frob. Un 51% a Aena valorat en 9.900 milions; un 20% a Redeia –l’antiga Red Eléctrica, que inclou Hispasat– valorat en 2.000 milions; un 5% a Enagás, 280 milions; un 16,2% a CaixaBank, 4.470 milions, i el 25,2% d’Indra, que val 400 milions. En total, al voltant de 17.100 milions d’euros.
Notícies relacionadesAquestes companyies alimenten els seus consells en alguns casos sent recol·locadors d’exresponsables polítics. Aena està presidida per Maurici Lucena, que, igual com Murtra, va passar pel PSC (va ser diputat a Catalunya) abans d’incorporar-se al sector privat al Banc Sabadell. Dels 15 consellers, incloent-hi el president, n’hi ha set representant l’Estat. Un altre conseller d’Aena és l’expolític de l’extinta CiU, Josep Antoni Duran i Lleida. Enagás, presidida per Antoni Llardén, compta amb dos representants de la SEPI, però cataloga com a membres independents del Consell un expresident de la Generalitat, José Montilla; un exministre del PSOE, José Blanco; un exsenador socialista, Manuel Gabriel González; una ex alt càrrec socialista, Maite Costa, i una exministra del PP, Ana Palacio. La presidenta no executiva de Redeia, 2010 va ser ministra d’Habitatge del Govern de Zapatero del 2008 al 2010. En aquesta companyia, incloent-hi la presidenta, quatre dels 12 membres del Consell pertanyen a la SEPI. Dels nou consellers que queden a Indra després de la crisi d’aquests dies, quatre, incloent-hi el president, han sigut nomenats pel Govern. Un d’ells és un altre exministre de l’època Zapatero, Miguel Sebastián, més els exdiputats del PSOE Juan Moscoso del Prado i Antonio Cuevas. En el cas de CaixaBank, després de comprar Bankia, l’Estat es va convertir en el segon accionista –el primer és Fundació La Caixa– del banc més gran a Espanya i va col·locar una persona en un Consell de 15, Teresa Santero, que va ser secretària general d’Indústria del PSOE entre el 2008 i el 2011.
Res en contra de les portes giratòries entre política i sector privat si els nomenaments es fan adequadament i amb transparència; però en el cas de les empreses participades per l’Estat, totes les cauteles són poques. Que serveixin aquests exemples.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
