Article de Jordi Mercader Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Escòcia, a un pas del ‘processisme’
La proposta d’un referèndum no vinculant no aspira, per definició, a traduir-se en una exigència automàtica d’un estat independent
La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, vol saber si el seu Govern disposa de la competència per convocar referèndums, tot i que siguin només de caràcter consultiu, per això ha enviat al Tribunal Suprem la llei per la qual pretén preguntar de nou als escocesos si creuen que Escòcia ha de ser un país independent. La convocatòria de 2014 va ser possible perquè David Cameron, el primer ministre britànic que va posar la primera pedra per al Brexit, va transferir al Govern escocès la competència per poder fer-ho. El dubte per resoldre és si aquella transferència era definitiva o si només va tenir caràcter transitori.
La caiguda de la Unió Soviètica va crear sense més obstacle una plèiade de nous estats; després, la desaparició de Iugoslàvia va propiciar unes divisions estatals més complexes i allà es va tancar la finestra d’oportunitat. A Alemanya i a Itàlia els pronunciaments constitucionals van frenar ipso facto les aspiracions sobiranistes i els seus promotors no es van atrevir a desafiar l’Estat de dret. Al Canadà, després de dues convocatòries adverses per als independentistes de Quebec, es van embarcar en una disputa jurídica d’alta volada sobre les condicions en les quals una província federada podia comprometre el futur de la federació al marge de la sobirania conjunta. A Catalunya, el menyspreu dels independentistes per la legalitat constitucional va portar els seus dirigents a la presó, tot i que el ‘processisme’, una ficció per instrumentalitzar i avivar periòdicament la il·lusió dels seus votants, els permet continuar governant l’autonomia que diuen que odien.
Entretots
Sturgeon està a l’expectativa de les seves possibilitats d’acció. Després de la victòria del no en el primer referèndum de 2014, ha preferit temptejar el terreny jurídic amb una iniciativa ‘soft’ en lloc d’endinsar-se en el pantà de les il·legalitats. La líder de l’SNP ha advertit que, en cas que no li sigui reconeguda la competència per convocar referèndums, la doctrina oficial del Regne Unit com una unió voluntària de nacions quedarà com una simple ficció històrica, però també va visitar immediatament Isabel II del Regne Unit per regalar-li una ampolla de whisky escocès en testimoni del seu afecte com a futura reina d’una Escòcia independent.
La proposta d’un referèndum no vinculant no aspira, per definició, a traduir-se en una exigència automàtica d’un estat independent per a Escòcia. És un intent evident de capitalitzar l’oposició majoritària dels escocesos al Brexit confiant en algun gest d’ànim des de Brussel·les per castigar el deslleial Boris Johnson. Si guanyés el sí, potenciaria l’SNP que es va quedar a un diputat de la majoria absoluta. Per aclarir dubtes sobre el pla, Sturgeon, tement una resposta negativa per part del TS, ja va suggerir l’opció del plebiscit com a magnificació d’unes pròximes eleccions autonòmiques. El ‘processisme’ en versió escocesa, una via que, segons l’experiència catalana, no porta a la independència, però resulta molt útil per mantenir-se en el poder autonòmic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
