Complementar les pensions públiques

Al marge de les vicissituds del tràmit parlamentari del projecte, que va ser bastant accidentat i amb votacions molt ajustades, certament hem de constatar que estem davant l’aposta més seriosa que s’ha fet a Espanya fins ara per impulsar la previsió social complementària per la via dels plans de pensions pactats entre empresaris i treballadors. Espanya, en aquest sentit, ha sigut una excepció en el nostre context europeu, on els plans de pensions d’ocupació estan generalitzats. Tant que, fins i tot, en alguns estats com Holanda i Dinamarca, el gruix de la protecció social està garantida per aquestes pensions, mentre el paper de la pensió pública, finançada per impostos, té un caràcter més complementari i de garantia de mínims. En el context excepcional d’Espanya, el País Basc és l’excepció de l’excepció. I és que a Euskadi les denominades Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV), que són entitats sense ànim de lucre, de caràcter voluntari i social, canalitzen l’estalvi complementari de milers de treballadors, funcionaris i cooperativistes bascos. L’aposta de les organitzacions empresarials i sindicals i de les institucions basques expliquen l’èxit de la previsió social, millorant la protecció dels beneficiaris i reforçant la capacitat inversora de l’economia basca.

El que és cert és que un bon sistema de pensions públic necessita, per complir les seves finalitats, desenvolupar un bon sistema de pensions complementàries. I és que el sistema públic de pensions no pot garantir, ni a Espanya ni enlloc, que la pensió publica que es percebi quan es jubila garanteixi una quantia equivalent a l’últim salari cobrat pel pensionista. Si aspirem a tenir un nivell d’ingressos similar al que teníem quan estàvem actius, la necessitat de complementar la pensió publica és evident. I és cert que, a Espanya, la taxa de reemplaçament de la pensió publica, que expressa la relació entre la pensió que es cobra i l’últim salari percebut, és de les més altes del nostre entorn (de mitjana, al voltant del 80%). Menys, per cert, que a Holanda i Dinamarca, on la suma de la pensió ocupacional i la pensió publica supera els percentatges espanyols. Ara bé, també és veritat que les reformes tendents a ampliar el període de càlcul de les pensions tendiran a reduir aquesta taxa i més rellevància guanyarà complementar la pensió pública. Per als treballadors amb millors sous, aquest criteri encara pesa més. Però, a més, una diversificació més elevada del finançament de la jubilació dona més opcions i tranquil·litat als pensionistes. Les reformes en alguns països com ara Suècia i Àustria, en les últimes dècades, es van moure en aquesta direcció, justament per garantir la sostenibilitat i la suficiència del conjunt del sistema.

A Espanya, el tema no és tan pacífic. L’esquerra més conservadora, carregada de prejudicis, desconfia d’aquests instruments; i la dreta estatal tampoc ho ha acabat de veure, i ha confiat més en les pensions individuals que en les pensions d’ocupació, en la mesura que aquestes estan vinculades a la negociació col·lectiva i reforcen el paper dels sindicats en el si de les empreses. Per cert, en el conveni de la construcció, aquests mateixos dies ha pactat un pla d’aquestes característiques. ¡Bona notícia!

Notícies relacionades

Aquestes són les pensions que pujaran amb les noves mesures del Govern

¿com ens afecta la inflació més alta en gairebé 40 anys?

La nova llei és important, reforça els incentius i instruments per promocionar aquests plans de pensions i s’hi preveu la incorporació dels treballadors autònoms.

La llei hauria pogut ser més ambiciosa i haver desenvolupat un sistema dels denominats d’adscripció automàtica, que estableixen l’obligació de totes les empreses d’oferir un pla de pensions per a tots els seus treballadors i aquests decideixen si es queden o el rebutgen. Però, en qualsevol cas, tenim un nou marc legal, més ambiciós i millor, que ens ha de servir per promoure un estalvi finalista per a quan ens jubilem. Ara toca aprofitar-ho, com han fet al País Basc o al sector de la construcció.