Apunts per a un món turbulent

Les decisions

Quatre són els aspectes més significatius per a la seguretat occidental: la via lliure a l’entrada de Suècia i Finlàndia, previ estira-i-arronsa amb Turquia; la decisió d’augmentar fins a 300.000 efectius (més de set vegades) la força de reacció ràpida; l’anunci nord-americà d’establir una base permanent a Polònia i de continuar incrementant la seva presència a l’Est d’Europa, i la publicació d’un Nou Concepte Estratègic, el propòsit original de la Cimera, que ha vist alterada la seva elaboració per la guerra a Ucraïna.

Entre els aspectes més destacats del document, la identificació de Rússia com a principal amenaça a la nostra seguretat –present i real, no retòrica–, la definició de la Xina com a desafiament sistèmic, la inclusió de mencions específiques al Flanc Sud, els canvis semàntics que permeten pensar que Ceuta i Melilla estarien cobertes en cas d’atac, i la presència d’altres amenaces com el terrorisme, els atacs cibernètics, la guerra híbrida i el canvi climàtic, entre d’altres.

Les dones

L’OTAN es compromet, a més, a impulsar l’agenda de Dona, Pau i Seguretat de manera transversal en totes les seves activitats, com recull el Nou Concepte Estratègic en diversos apartats, començant pel seu prefaci. Assegurar una perspectiva de gènere i augmentar la presència de dones, tant en l’estructura civil com militar de l’organització, és un objectiu des de fa anys. Que sigui al document és una bona notícia, ja que corria el risc de quedar arraconada en un entorn que sembla haver recuperat la testosterona com a signe de poder. 

Un objectiu molt lluny encara de ser assolit d’acord amb la mateixa imatge del lideratge a la Cimera –només quatre dones entre els mandataris–. En el conjunt dels exèrcits de l’Aliança, amb prou feines superen el 10%. A la bretxa entre aspiracions i realitat se suma l’anacrònica agenda paral·lela per als acompanyants dels líders polítics, plena d’activitats culturals. ¿De veritat és necessari que les parelles se sumin a aquestes cites? El contrast, en aquesta ocasió, ha sigut encara més gran: mentre els homes parlaven de guerra, les dones (i un parell d’homes) es recreaven amb l’art i amb la música.

L’organització i la imatge

Com es podia esperar, la Cimera ha sigut un èxit per a Espanya des del punt de vista organitzatiu. Seguretat, transport, espais, premsa... Les peces clau d’aquest tipus d’esdeveniments han funcionat amb fluïdesa, rigor i professionalitat. El nostre país té una llarga i interessant experiència i ha demostrat amb escreix ser un lloc fiable, segur i acollidor com a seu d’esdeveniments internacionals d’alt nivell. Qui més l’han patit, és clar, els habitants de Madrid, que han vist alterada la seva mobilitat. Però han sigut només uns dies.

Al programa ‘oficial’ s’hi han sumat la pompa del sopar al Palau Reial i la màgia de la visita al Museu del Prado. Les imatges dels mandataris deambulant davant les obres mestres de la nostra principal pinacoteca valen més que qualsevol campanya global. 

Deia el president del Govern en una entrevista que el moment més emocionant per a ell durant aquesta cimera ha sigut escoltar l’Orquestra Simfònica de Kíiv al Museu. Una poderosa escena en solidaritat amb Ucraïna, que va servir, a més, per recordar la fragilitat del moment.

El món que ve

Notícies relacionades

Rússia als Balcans: l’altra amenaça de què parla l’OTAN a Madrid

Twitter era una cerveseria de Múnic

Perquè més enllà de la satisfacció pels èxits obtinguts, per la feina ben feta i per la unitat reforçada dels socis, el món que contempla l’Aliança Atlàntica és un món més que turbulent, començant, és clar, per la mateixa guerra a Ucraïna. El president Zelenski i el cap de la seva oficina, Andrei Iermak, per videoconferència, i l’alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, en persona, han participat en la Cimera per continuar demanant armament defensiu i el suport d’Occident per guanyar una lluita que pateixen ells, però que és de tots.

L’OTAN recupera la retòrica de la rivalitat entre grans potències, de la necessitat de defensar un ordre global basat en regles, de comptar amb capacitat nuclear com a part de les seves estratègies de dissuasió. Un món on creix el pressupost militar mentre apressen qüestions com la creixent inflació, la desigualtat o els tremends efectes del canvi climàtic. Un món, en definitiva, més perillós.