Article de Rosa Paz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Després del somni, la crua realitat
És evident que quan Pedro Sánchez va despertar del somni atlantista, els problemes domèstics que va aparcar durant l’exitosa cimera de l’OTAN encara hi eren. Com el dinosaure al conte de Monterroso. Fins i tot algun d’aquests problemes agreujat, com és el cas de l’IPC, que ha arribat ja als dos dígits. A Sánchez la trobada dels màxims dirigents mundials a Madrid li ha sortit de deu. Un èxit organitzatiu i un èxit personal, perquè els espanyols han pogut veure retransmès en directe el magnetisme que irradia el president entre els socis europeus i ara també amb el president dels Estats Units, Joe Biden, que en el passat l’ignorava. Es desconeix, no obstant, si aquest desplegament de simpatia recíproca que ha suposat per a ell la cimera li donarà algun vot a casa. Des de la seva esquerra creuen que no, i és possible que encertin, tot i que no per l’antiatlantisme militant, que sembla haver quedat com un reducte minoritari, sinó perquè cal veure quant dura l’efecte de les fotos davant d’un panorama econòmic que pinta malament i de la massacre de Nador, tan mal resolta en les seves declaracions.
Ell mateix va reconèixer en una entrevista a La Sexta, el mateix dia que va acabar la cimera, que el panorama és d’«extrema incertesa» i que no és impensable un hivern ombrívol amb escassetat de gas com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna i que Putin utilitza els carburants com una arma bèl·lica més. Un futur que seria molt pitjor que aquest present de pujada constant dels preus, que empobreix a tothom, i encara més als més pobres. Un fenomen, el de la carestia, per al qual les mesures aprovades pel Govern central, fins ara, no s’han mostrat eficaces. Diu el president que sí, que si no fos per aquestes decisions, l’IPC ara es trobaria al 15 en lloc del 10,2, però aquest és un trist consol, perquè el que esperava la ciutadania era una baixada dels preus, no una pujada continguda. Sánchez sap que té el principal obstacle per tornar a guanyar les eleccions en aquests problemes econòmics i que malgrat les mesures socials aprovades pel Govern, que han pal·liat les conseqüències més greus de la pandèmia i de la guerra, la confiança dels ciutadans en l’Executiu va decaient.
Entretots
D’aquí ve també que després de la derrota dels socialistes en les eleccions andaluses i la sensació estesa de canvi de cicle, que beneficia clarament el PP de Núñez Feijóo, hagi tornat el Sánchez que es va imposar al sanedrí del PSOE en les primàries. Aquest Sánchez que diu que està assetjat per «determinats poders econòmics, que tenen terminals polítiques i mediàtiques», als quals aquest Govern els resulta «incòmode» i que estarien utilitzant tots els mitjans al seu abast per erosionar la imatge del president i de l’Executiu. El mateix discurs que va desgranar en aquella entrevista amb Évole, quan el 2016 va renunciar a la seva acta de diputat per evitar abstenir-se en la investidura de Rajoy. Acabaven de defenestrar-lo i allà va començar a ressorgir de les seves cendres. ¿Serà aquest el talismà que l’ajudi també ara a renéixer?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
