Peter Brook, en un altre lloc: les veritats del teatre

1

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

03 de juliol del 2022. 19:54

0 Comentaris

Una escena d’’Une flûte enchantée’, de Peter Brook. / PASCAL VICTOR ARTCOMART

Fa un any, Peter Brook va ser a Barcelona, pel Festival Grec. Alguns privilegiats, els assistents a l’estrena de ‘Tempest Project’, van poder contemplar, sorpresos, una classe magistral de l’home que va canviar la idea del teatre contemporani. Assegut en una cadira de rodes va reflexionar sobre una frase de Shakespeare que parlava del desconegut. Es va fixar en una paraula –‘elsewhere’, en un altre lloc– per argumentar el que sempre havia defensat, que Shakespeare conté «la totalitat de la vida». Expliquen que va ser una experiència memorable en què es va fer present el llegat de qui va dir que el teatre és un concentrat de l’experiència humana. Brook, a ‘El espacio vacío’, va descriure les seves dues veritats essencials. La primera és que en el cor del teatre només hi ha una certesa, la presència de l’home, «és a dir, l’actor». La segona és el gest proteic, adàmic, d’entendre l’escena com aquest univers sec, només amb la potència significativa d’«algú que travessa l’espai mentre un altre ho observa». Amb això només n’hi ha prou, va escriure Brook, per fer visible l’acte teatral, sense cap apèndix. Per engrandir la vida, «per entendre l’únic esoterisme que val la pena desxifrar, l’ésser humà».