THE CONVERSATION
¿És Sally Rooney la Jane Austen mil·lennista?
Estimada Jane,
Espero que et trobis bé. T’escric avui per explicar-te el cas d’una escriptora irlandesa que s’ha estat relacionant amb tu. Segur que et sona, es diu Sally Rooney.
Tot i que és més coneguda per les seves tres novel·les (Converses entre amics (2018), Gent normal (2019) i On ets, món bonic (2021)), Rooney és també autora d’assajos i històries curtes. Igual que tu, manté una bona relació amb l’audiovisual. Les seves dues primeres novel·les han sigut adaptades a la petita pantalla amb gran èxit, totes dues desenvolupades per Hulu i dirigides per Lenny Abrahamson.
A banda de relacionar-la amb tu, ha sigut comparada amb Mary Wollstonecraft i el seu propi editor la va etiquetar com a «Salinger per a la generació de Snapchat».
Llavors ¿què ha de veure en realitat Sally Rooney, una escriptora nascuda el 1991, amb la gran Jane Austen?
Amor i família
La primera i més bàsica semblança entre totes dues és el tema de les vostres novel·les. La mateixa Rooney reconeix que «les relacions amoroses són el motor principal» de la seva obra i el mateix podríem dir de tu.
El que més li interessa a la irlandesa són les dinàmiques entre els personatges, com es relacionen els uns amb els altres i el que això suposa per a cada un. De la mateixa manera, en el teu cas, ¿què seria l’Elizabeth sense el Darcy o l’Emma sense el Knightley? Per cert, et sentiràs afalagada al saber que el Connell, un dels protagonistes de Gent normal, llegeix i disfruta de la teva Emma.
En canvi, com és esperable, la passió i la sensualitat que imprimiu a les vostres obres és diferent. A Rooney trobem escenes bastant més explícites i directes que la castedat de les teves heroïnes. No és només Snapchat; Rooney escriu també per a la generació de Tinder.
Entretots
En canvi coincidiu en el fet que aquestes relacions entre els personatges no es limiten a temes amorosos, sinó que els vincles entre amics i familiars, especialment els pares en el cas de Rooney, són altament rellevants.
A les seves novel·les la figura del pare no sol ser positiva. A Converses entre amics, la Frances sembla estar traumatitzada per una infància marcada per l’abandonament del seu progenitor, alcohòlic, del qual continua depenent econòmicament. A Gent normal, la Marianne (¿potser et recorda a algú aquest nom?) arrossega el trauma de la violència domèstica, primer en mans del seu pare i després del seu germà.
A la teva obra també planeja la presència dels pares. Tot i això, la teva manera de tractar-los és més carinyosa. A Sentit i sensibilitat la figura paterna és molt important, tot i que amb prou feines sigui present, i són memorables la ironia del senyor Bennet a Orgull i prejudici i les manies del senyor Woodhouse a Emma.
Estatus social
El tema de la importància de les classes socials uneix ràpidament el món contemporani de Rooney amb la teva pròpia era. La classe social és molt important a les teves novel·les, ja que les relacions entre els personatges s’hi basen principalment. El senyor Darcy, per exemple, no contempla en principi sentir cap tipus d’atracció per Elizabeth Bennet, de classe social inferior i amb una mare i germanes de dubtosa reputació. A Sentit i sensibilitat, la mort del pare deixa les germanes Dashwood amb una herència mínima, ja que la hisenda de la família passa al fill, i això fa que el seu futur depengui de l’home amb qui es casin.
A Rooney passa una cosa semblant, ja que els seus personatges són plenament conscients de la importància que els diners tenen al segle XXI. La Frances de Converses entre amics depèn per subsistir dels diners que el seu pare li envia de tant en tant, fins que es troba amb el compte bancari a zero i la necessitat real de vendre les seves històries més personals per poder mantenir-se.
Això és una cosa present també a Gent normal i a On ets, món bonic. Les relacions entre la Marianne i el Connell i l’Alice i el Felix, respectivament, estan basades en aquesta diferència social: els homes se senten inferiors a les dones a causa del seu estatus econòmic més baix.
Silenci i malentesos
També en totes dues es pot percebre cert protagonisme del silenci. Irònicament, a Converses entre amics és més el que no es diu que el que sí, el que s’amaga que el que s’ensenya.
La Frances ha après des de petita a reprimir els seus sentiments, a amagar-se dels atacs de mal humor del seu pare, i utilitza el seu cos com a lloc de càstig. De fet, tant ella com la Marianne a Gent normal s’autolesionen i es perceben inútils i sense valor. Això les fa allunyar-se del Nick i el Connell, respectivament, a qui no són capaces de transmetre la intensitat del que senten. A Gent normal, això porta a malentesos (presentats per l’autora des dels dos punts de vista) que acaben en la ruptura (momentània) de la parella.
El silenci també apareix a les teves novel·les. El millor exemple el trobem a Sentit i sensibilitat. L’Elinor, la germana gran, conté els seus sentiments (al contrari que la seva germana petita Marianne), probablement per evitar el dolor. El fet d’amagar el seu amor porta, una vegada més, a malentesos i que el senyor Ferrars, el seu pretendent, cregui que l’Elinor no hi està interessada.
De la mateixa manera, l’Elizabeth i el senyor Darcy també s’haurien evitat molts disgustos si haguessin confessat més del que creien implícit. Els lectors de Rooney i els teus, n’estic segura, s’estiren els cabells mentre atenen els embolics als quals porta el silenci.
Menys cotilles i més internet
L’escriptora irlandesa fins i tot emula la comunicació epistolar dels personatges, però amb l’ús d’email i Facebook –una substitució necessària incorporada en el text amb la naturalitat que aquest tipus de comunicació té avui dia–. Sally Rooney, per tant, és una autora del segle XXI i això queda plenament visible a les seves obres. Snapchat, Tinder, correus electrònics, les stories d’Instagram... res sobra. El que donaria per veure com tractaries tu la comunicació a internet...
Perquè, en vista de les proves, és una veritat universalment reconeguda que, entre totes dues, l’essència de les vostres històries és la mateixa des de fa dos-cents anys.
Notícies relacionadesAmb carinyo,
Alicia
