Tragèdia intolerable

Notícies relacionades

Tanca de Melilla: ¿per què hi ha cada vegada més migrants i més morts?

El drama dels fluxos migratoris al món

S’ha de tenir en compte que tot país té el dret i el deure de protegir les seves fronteres davant la immigració fora dels cursos legalment establerts, tant per raons de sobirania que li permeten determinar qui deixa entrar o no al seu territori, com per raons de pura lògica ja que no hi ha Estat del benestar que pugui sobreviure amb fronteres obertes. Sobretot quan aquesta frontera és amb un país com el Marroc, amb una renda per càpita 10 vegades més baixa, i que és l’avantsala d’altres que encara tenen menys recursos. Per fer-nos-en una idea, si la nostra renda és de 27.000 dòlars, la del Marroc és de 3.000, la de Nigèria és de 2.000, la de Mali 850 i la del Sudan 600. La situació es complica més si considerem que en només 30 anys la població mundial creixerà 2.000 milions de persones i, d’aquestes, 1.300 milions naixeran a l’Àfrica. Egipte creix un milió d’habitants per any i Nigèria passarà el 2050 dels actuals 200 milions a 400, més que els EUA avui. En aquestes condicions serà molt difícil donar a aquesta gent les Tres T de què parla el Papa Francisco (Sostre, Terra i Treball) i això anticipa moviments migratoris molt grans tant dins dels països que experimentaran processos galopants d’urbanització, com cap a l’exterior a la recerca de condicions de vida més dignes. Avui el 60% de la població africana no té electricitat i són també molts els que no tenen accés a aigua potable o sanejament. Per no parlar de sanitat, educació o transports. Aquestes condicions tan dures només empitjoraran amb l’impacte de l’escalfament global de l’atmosfera que fa més malbé a qui menys hi ha contribuït, amb el resultat de sequeres i fams cada vegada més greus i freqüents. La primera conclusió és que les onades migratòries només estan començant i aniran a més a mesura que avanci el segle, i la segona és que Espanya està a primera línia i no pot deixar entrar a tothom que vulgui perquè serien milions.

No hem d’enganyar-nos, la pressió migratòria sobre Ceuta i Melilla serà cada vegada més alta perquè quan la gent està desesperada no escolten raons i tornaran a intentar saltar la tanca. Tant sí com no. Igual que s’arriscaran a creuar el Mediterrani en fràgils pasteres. Només quan els africans puguin viure en condicions dignes deixaran de buscar-les en altres continents, i després d’haver-los colonitzat i explotat durant segles tenim ara l’haver de recolzar-los en una tasca que ens desborda com a país i que requereix que Europa en el seu conjunt s’aboqui per ajudar l’Àfrica a sortir del subdesenvolupament en què es troba, una cosa que és més fàcil de dir que de fer i que porta molt temps. Per això a curt termini resulta imperatiu asseure’s amb el Marroc i dissenyar junts uns protocols d’actuació que impedeixin la repetició de tragèdies a la frontera com la que acaba de produir-se, perquè hi haurà més assalts i no poden acabar amb més morts. No és fàcil però s’imposa fer-ho perquè la responsabilitat acaba sent compartida i perquè el que ha passat és intolerable.