Article d’Imma Sust Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Libertad vs. submissió
No tens tu una llibertat i jo una altra. Una llei que dona drets a un altre mai em traurà drets a mi
La llibertat s’acaba on comença la dels altres i viceversa. Frases que es diuen sense pensar, que tenim interioritzades com a normals i no tenen massa sentit. Surten a la llum en les tertúlies i debats a favor de l’avortament o en contra de la llei trans. De llibertat només n’hi ha una i és de tots. No tens tu una llibertat i jo una altra. Una llei que dona drets a un altre mai em traurà drets a mi. La llei de l’avortament crea dones més lliures. Ho miris per on ho miris. Dones que decideixen el que fan amb el seu cos, no amb el teu. Sembla complicat, però és molt fàcil. No et fiquis en la meva vida que jo no em poso en la teva. Jo no et dic el que has de fer i espero que tu facis el mateix amb mi. No t’obligo a avortar, ni a casar-te amb la teva parella del teu mateix sexe, ni a canviar de gènere. Però si tu ho necessites, pots fer-ho. Aquesta és la llibertat. El contrari és submissió i prohibició. Alguns s’omplen la boca dient que les nenes de 16 anys no són prou madures per avortar. ¿Però sí que ho són per criar un fill? El problema no és la nena que passa dels seus pares. El problema és la nena que té por d’explicar als seus pares el que li ha passat. Doncs l’Estat ha d’ajudar i defensar aquestes dones de 16 anys que necessiten suport i ajuda. Algú ha de lluitar pels seus drets si les seves famílies no estan preparades emocionalment per fer-ho.
Frivolitzen sobre una cosa tremendament complicada. Com si fos molt divertit avortar o haver nascut en un cos equivocat. No entenem ni el concepte de llibertat ni el d’empatia. Es critiquen molt les lleis, però per sort després són difícilment reversibles. A la dreta ja li va bé que això passi. Després són els primers a divorciar-se i sortir de l’armari per poder casar-se. En uns anys veurem polítics trans de dretes. Però ara els toca fer el paper de sempre i queixar-se. La llei del divorci, la de l’avortament i ara la trans. Que es queixin, la llei ja és aquí i aquí es queda per sempre. Bé, això pensava abans de veure el que ha passat als EUA. Pèls de punta.
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
