Article de Xavier Martínez-Celorrio Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Equipaments públics 2030

Hem convertit en rutinari l’ús dels equipaments públics. El desafiament ara és que encarnin i multipliquin el civisme democràtic de l’Agenda 2030

3
Es llegeix en minuts
Equipaments públics 2030

RICARD CUGAT

L’arquitectura és un fet social i cultural que ens transmet valors, imatges i metàfores. Els edificis no són simples construccions de pedra amb circuits invisibles d’aigua, llum o fibra òptica. A part de ser una estructura física, els edificis no són muts, sinó que també «parlen».

Reflecteixen i projecten tant l’esperit de l’època com la identitat col·lectiva del que som. En particular, els edificis públics de principis del XX i de la Segona República van ser projectats amb la monumentalitat de l’Estat, i hi destaquen hospitals, escoles i museus amplis i lluminosos, referents per a tota la comunitat.

Moltes vegades, situats enmig d’entorns urbans degradats i barris històrics gens higiènics. El Grup Escolar Pere Vila, inaugurat el 1931, pròxim a l’Arc de Triomf de Barcelona i limítrof amb el barri de Sant Pere-la Ribera, n’és un bon exemple. La seva arquitectura transmetia unes metes o missions socials, ben captades i descodificades per la gent. Parlem d’edificis educadors en els valors de la Il·lustració: el saber, la veritat, la justícia i la bellesa com a patrimoni de tots.

En els últims 40 anys de democràcia, en especial, els municipis han anat construint edificis i espais públics que no hi havia sota la dictadura franquista: escoles infantils i d’adults, escoles, biblioteques, casals de joves i de gent gran, teatres, espais artístics, poliesportius, centres cívics i museus. En els últims anys, ‘fab-labs’, ‘cibernaris’ i planters d’innovació. Són autèntics «palaus del poble», com ara diu el sociòleg Eric Klinenberg.

Després d’aquests 40 anys de vida democràtica, tenim una xarxa comuna d’infraestructures socials que reflecteix el nostre estat del benestar, o, més ben dit, la nostra societat del benestar amb serveis públics i de proximitat abans inimaginables. Són com una nova Il·lustració de recursos comunitaris, però tan invisibles i normalitzats que no desperten les emocions i el reconeixement que tenien en el passat.

Hem incorporat a la rutina els equipaments públics i han perdut el seu carisma educador, com diria Max Weber. Fins i tot, alguns hospitals públics han desplegat enormes cartells a les seves façanes laterals amb el concepte «espai de respecte». Ens recorden que l’agressivitat contra metges i infermeres està fora de lloc en un espai sanitari, per moltes retallades pressupostàries que hi hagi, que són desesperants. Aquest gest és educador i transmet una ètica pública a tots els usuaris de l’edifici.

En plena transició cap al 2030, amb diverses revolucions simultànies encara incertes, ens convé redefinir què han de ser els equipaments públics i com han de socialitzar els valors de la convivència del present i del futur. Avui, en temps líquids en què impera el relativisme, els edificis de servei públic han de recuperar nous missatges i valors il·lustrats que superin el desencant postmodern i projectin significats alternatius, forts i orientadors. 

Suposa el repte de recuperar el seu carisma comunitari i les seves funcions ètiques, posant en valor tot equipament públic com sostenible i educador en valors. En aquesta línia es pot felicitar el projecte Equipaments Responsables i Educadors 2030 que està desplegant la Diputació de Barcelona en diversos municipis, dotat amb gairebé 9 milions d’euros

Notícies relacionades

A més d’obres genèriques de manteniment, aborda un doble objectiu. D’una banda, readequar les instal·lacions amb energies renovables, sostenibles i eficients. De l’altra, remarcar els seus usos i funcionament compromesos amb la inclusió, la diversitat, la violència zero, la cogovernança, la interculturalitat i la igualtat de gènere. Seran avaluats en tres nivells d’èxit fins a aconseguir un segell distintiu com equipaments ambiental i socialment responsables que compleixen i eduquen en els objectius de l’Agenda 2030.

Vox està en contra dels drets humans i de l’Agenda 2030, que veuen com una conspiració. Com deia el Quixot: «‘Ladran, luego cabalgamos’». Projectes innovadors com el de la Diputació de Barcelona revitalitzen els equipaments com a multiplicadors del civisme democràtic, deixant en herència a les futures generacions uns espais públics exemplars en sostenibilitat social i ecològica. Tot un desafiament transformador.