Televisions i trinxeres

Però la realitat és la que és i, a part de veure alguns programes i telenotícies, segueixo atentament les cròniques, tan iròniques com intencionades, de Ferran Monegal a EL PERIÓDICO, i les de Mònica Planas a l’‘Ara’. Són dos mons molt diferents, però útils per entendre el que passa a (i més enllà de) la petita pantalla. La recent cimera de l’OTAN a Madrid ha sigut un esdeveniment important per a Europa –que s’enfronta a la pitjor crisi des de la Guerra Freda– i per a Espanya, la imatge de la qual, potser amb l’ajuda de Velázquez i el Museu de Prado, ha sortit enfortida. 

Doncs bé, la crítica més positiva a la tasca dels serveis informatius de TVE –sí, TVE– no l’he llegit a la premsa patriòtica de l’altiplà sinó en una crònica de Mònica Planas a l’‘Ara’: «El seguiment del telenotícies de Carlos Franganillo ha sigut enriquidor perquè s’ha convertit cada dia en un programa especial d’informació internacional. El plató s’ha desplaçat a Ifema, el campament base per als mitjans acreditats... i l’espai diàfan, de gran austeritat... i amb el fons de centenars de taules de treball, transmetia la transcendència de l’esdeveniment. Sovint és la potència del context la que remarca la dimensió periodística... i aquesta posada en escena ha convertit l’espai en indispensable per fer accessible a l’espectador els aspectes més complexos de l’OTAN».

He seguit aquest informatiu i la valoració de Planas no només és justa, sinó que m’ha reconfortat en l’esperança que les pètries trinxeres polítiques que condicionen la nostra realitat no sempre se surtin amb la seva. Els informatius de TVE han estat a l’altura al seguir amb professionalitat la cimera de l’OTAN, i l’‘Ara’ ho certifica. ¡D’acord! Llàstima que les dades de juny indiquin que TVE –malgrat tenir grans professionals– no està en un bon moment. En la temporada que acabem de tancar (de l’1/9/21 al 26/6/2022), TVE ha tingut una mitjana d’audiència del 8,8%, per sota no només d’Antena 3 (14%) i Telecinco (13,2%), sinó també de les temàtiques de pagament (9,2%). 

I a Catalunya la dada és encara pitjor. No és ja només que TV3, malgrat el seu tic oficialista, l’escombri com passa des de fa molts anys, sinó que amb un 6,9% queda ja a un sospir de La Sexta (6%), la segona marca d’Atresmedia. ¿Què li passa a TVE, en decadència des de fa anys, i on l’únic pavelló que resisteix –per a minories– és La 2? ¿Té excessiva dependència dels grups parlamentaris? ¿És el desordenat finançament la causa del declivi?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Dues notes més. És la primera temporada en què a Espanya Antena 3 aconsegueix el lideratge davant Telecinco (14% contra 13,2%). I el grup Planeta, amb una tele convencional (A3) i una altra de «progre» (La Sexta), supera el 20% de quota de mercat. A Catalunya, TV-3 amb un 14,5% pesa més que Antena 3 a Espanya (14%). No serà només per biaix polític, potser està més arrelada. 

A més, la distància entre A3 i La Sexta és a Espanya de 7,6 punts i a Catalunya només de 4,4. Dues explicacions: la potència, no sempre merescuda de TV-3, i que Catalunya és més d’esquerres.