Article de Matías Vallés Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els Estats Units no són el bo
Periòdicament, els líders esquerrans planten cara al dogma que els Estats Units són el bo de totes les pel·lícules, i hi sucumbeixen
El consens mundial atorga a Putin el títol de súper dolent global, a l’altura del Blofeld de James Bond o del Moriarty de Sherlock Holmes. A continuació, la temptació maniquea obliga a designar el bo de la pel·lícula, i ves per on, al Museu del Prado es va entregar el guardó de la bondat universal als Estats Units de costum. A ningú sembla inquietar-lo que aquest país prediqui la pau perpètua mentre els seus ciutadans, convenientementarmats pel Tribunal Suprem,resolen les disputes casolanes a trets.
L’obvietat que el país pacifista ofereix un currículum ensangonat es remunta a ahir mateix, a les absurdes guerres sense rival d’Afganistan o Iraq, deslliurades amb el ‘New York Times’ de patriòtic portaestendard. Els Estats Units no són el bo, però a Madrid va aconseguir aquest títol en el capítol de l’armament pesat, sense perdre el seu suggestiu poder tou. Els tres espectacles més grans de l’any són ‘Top Gun, ‘Jurassic World’ i ‘Elvis’. El domini nord-americà resulta tan aclaparador que ni tan sols necessita renovar les seves franquícies. Les citades tenen 40, 30 i 70 anys de vigència respectivament. Només poden donar-los rèplica els superherois de Marvel, mesurats en segles d’antiguitat. Donada la longevitat dels símbols, es pot parlar en realitat d’una religió. Molt lucrativa, sigui dit de passada.
Entretots
Periòdicament, els líders esquerrans planten cara al dogma que els Estats Units són el bo de totes les pel·lícules, i hi sucumbeixen. Felipe González va fer arrels en el marxisme i el dret d’autodeterminació, abans d’entrar a l’OTAN amb el cap cot i de col·locar un espanyol de secretari general. Zapatero es va negar a aixecar-se davant la desfilada de les barres i estrelles, però va acabar la seva carrera política i la del PSOE a l’obeir cegament a una trucada d’Obama que «seguiré, em costi el que em costi». En l’actualitat, Sánchez denuncia els poders econòmics i mediàtics provincians espanyols. A continuació es planta ferm davant el conglomerat militar industrial nord-americà que ja va denunciar Eisenhower, i pagant. No sé com ho aconsegueixen.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.