Article de Jordi Serrallonga Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El viatge il·lustrat
Abans de la fotografia i el cine, l’única manera d’acostar al públic un llunyà objecte o espècimen era dibuixar-lo al quadern de viatge
Per a un primat i científic nòmada que –sigui lluny o a prop– sempre viatja acompanyat de la seva inseparable llibreta de camp (una Moleskine per expedició), resulta emotiu que el Museu Etnològic i de Cultures del Món hagi dedicat una exposició a la ciència, els viatges i la il·lustració. ‘El Viatge Il·lustrat. Quaderns de camp: del llapis al món digital’ pot visitar-se, fins al 6 de novembre, al carrer de Montcada. Al palau del davant, el personatge que dona nom a un altre museu allà ubicat també va ser un àvid usuari –amb el viatger Bruce Chatwin i l’artista Salvador Dalí– de les mítiques Moleskine originals: Pablo Picasso. Però el viatge il·lustrat no és qüestió de marques o fama, ni tan sols d’itineraris més o menys exòtics. Només fa falta observar el món amb curiositat i plasmar-lo inclús en un vell calendari o un sobre de correus ja utilitzat. I és que, a l’entrar en l’exposició, no puc evitar pensar en dos dels meus mestres. Per a ells, en plena postguerra, qualsevol tros de paper era un tresor: l’oportunitat de representar i divulgar allò que veien els seus ulls o s’amagava en les seves ments.
Entretots
El meu pare s’expressava dibuixant. A casa no compràvem felicitacions d’aniversari o Nadal, sinó que ens va ensenyar a il·lustrar-les. Moltes de les nostres joguines van ser dibuixos; li demanàvem avions, barcos, cotxes, motos i castells. Traçava i acoloria historietes inèdites. Amb les seves vinyetes navegàvem per les profunditats marines o flotàvem ingràvids a bord de naus prèvies a l’estrena d’‘Star Wars’. Continuo viatjant amb ell. Aquarel·les, olis i dibuixos amaguen periples que, des del punt de vista físic, mai va fer, però que traslladen l’observador a través del temps i l’espai.
I, a la universitat, el professor Jordi Sabater-Pi va ampliar aquests mons; impartia classe amb la pissarra i una bona provisió de guix. Dibuixava, sense treva, perfils botànics de boscos tropicals o rostres de bonics primats. Amb els anys, i com a culminació d’un ritu iniciàtic, per fi em va ensenyar els seus quaderns de camp, plens de notes i il·lustracions fruit de més de tres dècades de treball a l’Àfrica. Així, molt abans de trepitjar el continent esmentat, vaig poder imaginar la magnitud de la selva i vaig caminar entre goril·les i ximpanzés. Tot gràcies a un naturalista i la seva manera de capturar la realitat amb línies, formes i colors.
En definitiva, els dos mestres eren continuadors del viatge il·lustrat –fos mític o lògic– que les dones i homes nòmades del Paleolític potser van reflectir a les pintures rupestres. La mateixa passió que hàbils il·lustradores i il·lustradors van mostrar davant monuments arqueològics, plantes, aus o ètnies. En efecte, en les èpoques prèvies a la invenció de la fotografia i el cine, l’única manera de reproduir un objecte llunyà o espècimen –que no fos espoliat i exhibit, o abatut i taxidermitzat– va ser materialitzar-lo en una làmina. Confesso que no he heretat una habilitat semblant, però tot i així omplo els fulls del meu quadern de bitàcola amb esbossos i gargots. Existeix una finalitat científica, però alhora neixen de dins: igual com escric, necessito dibuixar el que veig i experimento amb l’objectiu de fixar passatges en la ment. Ja no pots desprendre’t d’allò que escrius o perfiles; sigui un paisatge, una fletxa hadzabe o un elefant.
Per descomptat que els ‘smartphones’ han irromput en les nostres vides. Fins i tot els models més assequibles incorporen càmeres capaces de fotografiar i filmar amb rapidesa i qualitat. Per tant, no són pocs els col·legues que m’insten a «modernitzar» el quadern de camp. Continuaré igual, ancorat al segle XIX, però tot conviu; els llàpissos i teles digitals de les modernes ‘tablets’ s’han incorporat a l’univers de la ciència i la il·lustració. I de la mateixa manera que la fotografia i el cine no van acabar amb els artistes i científics «analògics», el dibuix digital també suma en el viatge il·lustrat. Aquest és el camí.
Llibretes originals de Jordi Sabater-Pi (CRAI-UB), dibuixos d’objectes documentats pel Museu Etnològic durant diverses expedicions per Amèrica i l’Àfrica, obres d’il·lustradores i il·lustradors del segle XXI... al carrer de Montcada ens espera un gran viatge en busca del coneixement.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
