Pros i contres | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Respondre dels actes o morir abans
¿Algú pot imaginar que qui desitja morir ho fa perquè pensa que així evitarà un judici?
Des de fa un any, a Espanya és legal demanar una mort assistida, després d’haver superat uns quants tràmits administratius i mèdics. Les primeres eutanàsies de què tenim notícia ens parlen de dos aspectes significatius. Per un costat, la placidesa amb què el pacient afronta aquest últim pas, conscient de la decisió i guionista dels últims instants. Per un altre, l’alta responsabilitat del metge, convençut d’haver contribuït a l’enaltiment de la dignitat humana, però alhora immers en un neguit raonable, perquè no actua d’esma o mecànicament, sinó sabent que la seva intervenció és crucial, definitiva, irreversible.
La novetat de l’eutanàsia, però, genera conflictes ètics que no estaven previstos en la llei. Un home que va ferir de gravetat cinc persones, ara ingressat a l’Hospital Penitenciari de Terrassa per una lesió medul·lar, ha demanat la injecció fatal. Les víctimes s’hi oposaven perquè entenien que, abans de morir, havia de respondre dels seus actes: “No es pot escapolir de la justícia”. Ara, aquesta mateixa justícia ha dictaminat que preval el dret del pres malalt sobre l’aplicació estricta del dret penal. ¿Algú pot imaginar que qui desitja morir ho fa perquè pensa que així evitarà un judici?
Entretots
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
