Article de Juli Capella Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El nòvio de Barcelona
Lluís Permanyer acaba de rebre el Premi Nacional de Periodisme Cultural i com sol dir-se, la sorpresa no és que li hagin donat el premi, sinó que no el tingués fa dècades
No només ho sap gairebé tot sobre Barcelona, sinó que ho sap explicar de meravella. Lluís Permanyer acaba de rebre el Premi Nacional de Periodisme Cultural i com sol dir-se, la sorpresa no és que se li hagin donat el premi, sinó que no el tingués fa dècades. Es va posar a estudiar Dret per ser diplomàtic i poder escapar-se de Barcelona, ciutat que odiava en aquell moment pel seu asfixiant franquisme. Però mentre arribava l’ocasió, va començar a exercir de periodista, primer a ‘Destino’ i després a ‘La Vanguardia’. La seva tasca des de llavors ha sigut impecable en dos aspectes, d’una banda com a historiador, omplint milers de fitxes amb els seus descobriments, per després anar-los bolcant en llibres, articles o programes de televisió. Però de l'altra, exercint de rigorós analista de la seva ciutat. El seu retrovisor històric no li ha impedit, al contrari, li ha donat ales, per disseccionar la realitat present i denunciar les seves fallades.
Entretots
Mai ha tingut pèls a la llengua –sí profusos i senyorials al bigoti– a l’emetre les seves crítiques. Precís, erudit, però sobretot independent. Fa 35 anys que defensa la seva estimada ciutat de tots quants la infringeixen, siguin trilers, ocellaires, restauradors, arquitectes, constructors, promotors, polítics, o l’ajuntament mateix, que sol rebre reprimendes, sigui quin sigui el seu pelatge. Potser amb l’excepció del seu admirat Maragall.
Notícies relacionadesPermanyer és insubornable, no li agrada el poder, mai ha acceptat un càrrec executiu ni ha fet conxorxa amb cap partit, estigués o no en sintonia amb les seves idees. Ha mantingut una singularitat realment incòlume, evitant qualsevol contaminació que mediatitzés la seva llibertat d’expressió. No vol representar ningú i no deixa que ningú se l’apropiï. Un gran mestre en la seva tasca i un cavaller en el tracte, i el que escasseja: un savi assequible.
Hem perdut sens dubte un excel·lent ambaixador, però a canvi, Barcelona ha guanyat un enamorat defensor acèrrim. El nòvio ja va pels 82, però continua captivat i alerta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
