Bon dia de l’al·lèrgia

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

M’encantaria que ningú hagués de rebre un diagnòstic tardà, com va ser el meu, ja que la meva doctora deia que tenia una irritació de les genives. O viure la sensació que pensen que estàs boja quan afirmes alguns símptomes. O que, quan no pots treballar en crisis intenses, hi hagués més comprensió per determinades empreses. També que ningú hagués de viure una al·lèrgia mentre és a l’atur, perquè comporta una despesa en vacunes i altres medicaments que suposen un esforç considerable. 

Que no és només l’al·lèrgia a l’olivera i a les gramínies, sinó que hi ha al·lèrgies creuades que, de cop, canvien la nostra vida en desenes d’hàbits o aliments. I que això pot passar per no poder menjar des d’un plat de llegums fins a una paella perquè porta un sofregit de verdures que et pot asfixiar. M’encantaria anar a un restaurant i menjar tranquil·lament malgrat la tendència d’afegir de tot als plats: fruita seca, condiments, etc., sense que a la carta es digui què porta, o amb plats precuinats. Que deixin de fer les barreges estranyes en l’alimentació que ens limiten tant. I, sobretot, que quan preguntem si algun plat pot estar contaminat, no ens posin cara de molèstia. Perquè qui no menja som nosaltres, els que s’han de fotre en moltes reunions som nosaltres i els que correm un perill considerable som nosaltres. I no només en restaurants, sinó en menjadors escolars als quals moltes famílies no poden accedir perquè no els donen seguretat. I tant de bo també serveixi perquè parlem sobre el canvi climàtic i com la contaminació genera un ambient hostil a les plantes que, per defensar-se, produeixen proteïnes d’estrès que fan més agressius els pòl·lens. I que si cada dia els metges ens diuen que hi ha més al·lèrgies i més despesa, potser cal analitzar-ne el per què.