La investigació a Laura Borràs | Transparència, ètica i política

L’acord expressa clarament l’objectiu de l’encàrrec: «Una societat que vol ser competitiva en l’esfera internacional, ambiciosa en els seus objectius col·lectius i eficient en la utilització dels seus recursos públics ha de comptar amb un sistema polític i administratiu gestionat per responsables electes i professionals que respectin en tot moment els principis d’integritat personal, lleialtat a l’interès públic i rendiment transparent de la seva gestió».

Tot i que és evident que la gestió política en tots els àmbits institucionals i administratius és lluny en molts casos de la transparència, el rigor i l’honestedat –fixem l’atenció només en els casos de corrupció–, també és veritat que hi ha milers i milers de càrrecs electes i gestors i funcionaris que desenvolupen la seva tasca de forma correcta, ajustada a la legislació vigent i amb voluntat de donar servei a la ciutadania.

Reconec que més d’una vegada he recordat el contingut d’aquest informe i lamentat que no s’hagi aplicat de forma generalitzada. Tanmateix, últimament les informacions que van apareixent als mitjans sobre l’actuació de la presidenta de la Institució de les Lletres Catalanes, la senyora Laura Borràs, a l’hora d’atorgar a un amic seu diversos contractes fraccionats per sota dels 18.000 euros, quantitat a partir de la qual no es pot fer un atorgament personal i és necessari fer un concurs públic, m’han causat un enorme disgust i encara més irritació, ja que en lloc d’assumir la culpa, tractar de justificar l’engany i comprometre’s a no tornar a fer res semblant, ha aprofitat la seva nova dedicació a la política i els seus càrrecs institucionals per convertir l’acusació d’un delicte administratiu i econòmic en un atac a les seves idees polítiques i la repressió de l’Estat a l’independentisme.

Quan van passar els fets que estan a punt de ser jutjats, ningú coneixia les idees polítiques de qui ho havia fet, i tothom qui ha treballat en les administracions que contracten serveis externs té coneixement dels límits econòmics de les adjudicacions directes, de les fragmentacions d’un encàrrec en diverses variants per no superar la xifra i de la convocatòria de concursos. Cada procediment té les seves condicions i s’han de portar a terme seguint la legislació vigent i no els interessos personals. No hauria de ser gens complicat aportar dades que demostrin que això no va passar. Tampoc ho serà que es demostri el contrari. Esperem el judici. Fins ara, tanmateix, hi ha més dades publicades a favor de la fragmentació i de l’acord entre qui adjudicava i qui rebia el contracte que els oposats.

Notícies relacionades

Laura Borràs va ordenar mantenir la contractació menor de l’ILC malgrat l’avís de la Generalitat

El cas Borràs xoca amb el reglament del Parlament: ¿pot ser suspesa com a presidenta?

Que qui ha d’afrontar un judici per un presumible delicte administratiu es dediqués després a la política i anés assumint càrrecs electes, de Govern i de presidència de la segona principal institució catalana no pot barrejar els dos escenaris i atribuir a la política hostil a la independència que l’acusin de res administratiu que havia fet anys abans. També genera estupefacció comprovar que moltes persones amb un alt nivell formatiu, càrrecs institucionals i presència mediàtica, per no parlar d’alguns mitjans de comunicació, comparteixin i difonguin aquest despropòsit que destaca exclusivament la repressió política i ideològica.

Les més altes representacions polítiques haurien de sumar l’ètica i la transparència. Actuar al revés provoca desencant, distanciament i individualisme. No és el millor per als temps que ens esperen. Però la presidenta del Parlament acaba de fer un altre pas equivocat: tement el que li pot caure a sobre prefereix incomplir la legalitat.