Article d’Ernest Folch Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Cas Iglesias | El sistema mediàtic central
Als diaris, a les ràdios i a les teles de la capital les conspiracions mediàtiques contra Podem han sigut silenciades o tractades com una nota a peu de pàgina
Un altre espectacular àudio d’aquest fascinant col·leccionable de gravacions per entregues va confirmar el que ja sabíem, que les acusacions contra Pablo Iglesias d’haver cobrat diners procedents de Veneçuela el 2017 eren una notícia falsa de fabricació casolana, però aquesta vegada la novetat és que vam saber que havia sigut cuinada conscientment per La Sexta en col·laboració amb ‘Okdiario’, com demostren els diàlegs difosos per ‘Crónica Libre’.
Dies abans, la desvergonyida manipulació d’unes paraules d’Irene Montero ja havia deixat despullats mitjans com Antena 3, Onda Cero o Telecinco en programes de màxima audiència. Poc abans, vam conèixer la conspiració de María Dolores de Cospedal amb el comissari Villarejo quan aquest li va oferir «un tema de l’hòstia» contra Podem i s’agafava la llavors ministra de Defensa i líder del PP formant part d’una fàbrica de mentides. Tot aquest fangar es coneix just després de l’escàndol de Pegasus, en el qual es van perpetrar escoltes brutes a desenes d’independentistes.
Entretots
En un país més o menys normal tot aquest desvergonyiment, en el qual la dreta política, empresarial i mediàtica ha sigut literalment agafada ‘in fraganti’ en el greu delicte d’inventar proves, hauria d’haver provocat un terratrèmol de cessaments i dimissions, a part d’una actuació immediata de la fiscalia. Doncs bé: el que ha seguit aquests brutals escàndols ha sigut un profund silenci mediàtic, tan profund com el ‘deep state’, exactament el mateix que ja va passar amb el vergonyós assumpte de Pegasus. Curiosament, mentre els presidents de Mèxic, l’Argentina, Colòmbia i Xile han sortit en tromba a parlar públicament de l’atropellament a Podem, res ha dit, curiosament, el president del Govern espanyol. I l’aparell mediàtic que és al centre d’aquest huracà, en lloc de donar explicacions als oients o demanar perdó als lectors, ha optat per una omissió en bloc, i als diaris, a les ràdios i a les teles de la capital les conspiracions mediàtiques contra Podem han sigut silenciades o tractades com una nota a peu de pàgina. A tot estirar, ha sortit individualment algun dels periodistes assenyalats dient que les informacions s’han tret de context, el vell truc de qui pretén que la tempesta amaini aviat.
En contrast amb la descarada ‘omertà’ de la capital, l’escàndol ha sigut portada als diaris digitals d’esquerres, a tots els grans diaris, ràdios i teles de Catalunya i als mitjans bascos produïts localment. És a dir, una repercussió relativa i totalment parcial, que només ha sigut tractada amb normalitat a la perifèria geogràfica i mediàtica. Mentre l’escàndol creixia, els mitjans madrilenys que el tapaven amplificaven al màxim els actes del 25è aniversari de la terrible mort de Miguel Ángel Blanco, amb l’única finalitat d’explicar-nos que el president Sánchez és un aliat de Bildu, és a dir, d’ETA. Perquè del que es tracta és de desviar l’atenció i guanyar temps fins al pròxim esdeveniment que serveixi de cortina de fum. L’escàndol, efectivament, és que no hi hagi escàndol. En el sistema mediàtic central es tracta de fer el màxim soroll amb la ‘selfie’ d’Irene Montero i el màxim silenci amb la conspiració contra Podem o amb la famosa foto de Feijóo amb un narcotraficant. La piconadora ja fa temps que ha decidit que cal fer caure el Govern central i no descansarà fins a aconseguir que governi el PP, amb o sense el suport de Vox. Parafrasejant Felipe González, hem entès el missatge, és a dir, el silenci.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
