La campanya militar (53) | Article de Jesús A. Núñez Villaverde Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Pausa russa al Donbass, contraofensiva ucraïnesa al sud
Zelenski vol recuperar el control de les zones costaneres perdudes des de l’inici de la invasió, i no està en absolut desconnectat de la realitat
Donat que l’aconseguit fins ara no ha sigut el resultat d’un abassegador avenç en el camp de batalla, el més previsible és que, després de la presa de Lissitxansk, les tropes russes facin una pausa. Per arribar fins aquí, aconseguint el control de la totalitat de l’‘óblast’ de Lugansk, Moscou ha empenyorat el gruix de les seves forces desplegades al front oriental i ha patit enormes pèrdues. No està, en resum, en condicions de continuar l’avenç per aconseguir l’‘óblast’ de Donetsk, tant per les seves pròpies carències com pel fet que les forces ucraïneses no han entrat a la desbandada, sinó que han realitzat una defensiva en profunditat que els permet mantenir una notable capacitat de resistència davant futurs atacs.
Aquesta previsible pausa no significa que cessin les hostilitats, sinó únicament que els invasors procuraran, en primer lloc, consolidar les posicions aconseguides per evitar revessos que els obliguin a retrocedir novament. Igualment, es pot comptar amb el fet que realitzaran atacs puntuals per evitar que les unitats ucraïneses puguin recuperar-se fins al punt de poder llançar contraatacs. Però, sobretot, aprofitaran aquest parèntesi per restablir la capacitat de combat de les seves unitats amb la incorporació d’efectius humans i materials de refresc i, en el millor dels casos, amb el relleu complet de les unitats desgastades. El que tenen per davant, si no hi ha canvi de plans, és conquistar la meitat de Donetsk, encara a mans ucraïneses, per arribar finalment a aconseguir el control total del Donbass. Un objectiu que de cap manera tenen garantit, especialment a partir de l’entrada en servei del sofisticat material artiller que Kíiv està rebent de mans occidentals.
Entretots
I no s’esgoten allà els fronts de batalla. El ministre ucraïnès de defensa, Oleksí Réznikov, acaba d’anunciar que ha rebut l’ordre del seu president, Volodímir Zelenski, de recuperar el control de les zones costaneres perdudes pràcticament des de l’inici de la invasió russa. I tot i que l’anunci tingui un innegable component propagandístic –mirant de compensar l’efecte negatiu en la moral de les tropes i la ciutadania per la pèrdua de Lugansk–, no està en absolut desconnectat de la realitat. És cert que Rússia té una enorme superioritat naval, cosa que li permet bloquejar les sortides i entrades a qualsevol dels 18 ports ucraïnesos. Però també ho és que ni tot i així ha aconseguit llançar desembarcaments amfibis ni a Odessa ni en cap dels altres punts possibles. I l’impediment no ve tant del minat sistemàtic que va decidir al seu dia Kíiv al llarg de tota la costa com del seu creixent poder artiller, que ja inclou els poderosos míssils nord-americans antivaixell Harpoon. És això el que ha obligat els barcos russos a allunyar-se de la costa o, el que és el mateix, a no poder actuar com a bases de llançament de coets i míssils contra objectius ucraïnesos terrestres o a projectar una força amfíbia amb prou cobertura pròxima.
Tot i que les estimacions de Réznikov puguin resultar molt optimistes –afirma que Kíiv compta amb un milió d’efectius, sumant els de la guàrdia nacional i la guàrdia de fronteres als 700.000 de l’Exèrcit–, el fet inobjectable és que no només han aconseguit evitar que Rússia hagi pogut ampliar el seu domini territorial fins a Transnístria, sinó que actualment estan recuperant algunes zones de l’‘óblast’ de Kherson. I, de moment, ja ha demandat la sortida de civils de Kherson i de Zaporíjia.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
