Mètodes gangsterians en el quart poder

Immediatament tots se li van tirar a sobre, acusant-lo de temptacions totalitàries com les del Govern veneçolà de Maduro i de voler acabar aquí amb la llibertat d’expressió.

He sentit sempre gran repugnància pel corporativisme imperant en determinades professions, ja es tracti de polítics, jutges o periodistes.

Cal reconèixer en tot moment els errors i entonar, sempre que correspongui, el ‘mea culpa’. Els ciutadans, als quals ens devem sempre els periodistes, tenen dret a això.

Però en aquest cas, ni tan sols es tracta d’errors, sinó d’escandaloses violacions del codi de la professió, que aquest sí que hauria de ser sacrosant.

Resulta que, com sospitàvem alguns, Iglesias tenia raó en les seves crítiques: gairebé des del mateix moment de la seva aparició, el partit a l’esquerra del PSOE ha sigut molt molest per a l’‘establishment’.

I aquest, amb ajuda de policies infames, jutges indignes i periodistes corruptes, no ha vacil·lat en cap moment a recórrer a la mentida per enfangar Podem i als que el lideren.

Corre per allà un periodista que, conxorxat amb polítics sense gaires escrúpols i amb la mal anomenada «policia patriòtica», s’ha especialitzat en aquests mètodes gairebé gangsterians.

Un periodista, per anomenar-lo d’alguna manera, a qui conviden les cadenes de televisió privades, sempre àvides de publicitat, que semblen tractar-lo com si fos un divo.

I hi ha un segon periodista, que apareix a tota hora a la petita pantalla i que ha perdut de sobte la seva credibilitat després que un diari revelés un fragment de la seva conversa amb el comissari dels mil xantatges. Aquest periodista va acceptar incloure en un programa de màxima audiència la notícia d’un suposat compte de Podem al paradís fiscal caribeny de les illes Grenadines, que havia arribat al seu poder per mitjà del primer.

Una informació fabricada a les clavegueres del Ministeri de l’Interior, governat llavors pel PP, i que, com moltes altres d’igual procedència, eren filtrades oportunament a certs mitjans perquè les difonguessin i fer així mal a determinats partits.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Per acabar-ho d’adobar, tot i que Podem va presentar una denúncia contra aquesta falsa informació que, sense haver sigut degudament contrastada, va acabar publicant-se en diversos mitjans, la jutge la va arxivar i va avalar, en canvi, segons llegim, el treball dels periodistes. ¡Calumnia, que alguna cosa queda!

M’intriga saber què farà amb aquest cas l’Associació de la Premsa madrilenya, tan sol·lícita sempre a defensar a la professió davant les intromissions «intolerables» dels polítics.