Preqüeles perilloses

Aquestes són només algunes de les preqüeles de pel·lícules de terror que s’estrenaran els pròxims mesos. Evidentment, ni les preqüeles ni cap altre derivat (seqüela, saga, ‘spin-off’) són una cosa excepcional en el cine de terror. Però, fins i tot movent-me entre la curiositat per aquestes pel·lícules i les ganes de veure-les, el 2022 no deixa de semblar-me alarmant l’abundància de preqüeles de films molt populars i, en alguns casos, importantíssims per al gènere. Segur que les raons que hi ha darrere d’aquestes pel·lícules són diferents i variades. Segur que van de la decisió més oportunista a la més honesta. I, per sort, el cine de terror actual no només s’alimenta de derivats, també genera horrors nous. Tot i això, en un moment en què el tema s’imposa a les imatges, tot ha d’anar sobre alguna cosa, s’abusa de la metàfora i s’exigeix l’explicació i el significat (d’aquí tants articles que analitzen el final de sèries i pel·lícules), la proliferació de preqüeles m’inquieta. Bàsicament per temor que es posi de moda un tipus de proposta que, fins i tot amb la millor intenció, expliqui massa i acabi amb el misteri de relats que són meravellosos precisament per això, perquè estan plens de secrets, estranyeses i buits que cada espectador pot completar a la seva manera.