La recuperació de Kherson, nova prioritat ucraïnesa

Vist en retrospectiva i en comparació amb l’exitosa defensa de Kíiv, resulta xocant que les forces que defensaven inicialment Kherson no fossin capaces d’oferir més resistència a les forces russes. Es parla de problemes polítics, derivats de l’existència d’actors prorussos entre els responsables polítics locals, però encara es desconeixen les raons que van portar a no subministrar prou armes als voluntaris de la zona o a no destruir els ponts sobre el riu Dniéper, per dificultar almenys l’avanç rus, i els que connecten amb la península de Crimea, en mans russes des del 2014.

Com a resultat d’això, Kherson és l’única ciutat a l’oest del riu Dniéper que és sota control rus. Però més enllà d’aquest revés simbòlic, el domini rus de tot l’óblast suposa comptar amb una sòlida base per consolidar el control de Crimea i per poder plantejar-se el desencadenament d’una ofensiva general contra Odessa (a través de Mikolaiv) o contra Zaporíjia, amb intenció de connectar amb Transnístria, d’una banda, i amb Donetsk, d’una altra. Una situació tan amenaçadora per a Kíiv que s’entén la seva intenció de recuperar la regió, tant per reactivar la moral de combat com per continuar somiant en l’expulsió de totes les tropes russes d’Ucraïna.

En aquesta línia cal interpretar les crides del Govern ucraïnès a la població civil perquè abandoni la regió al més aviat possible, per intentar reduir els anomenats danys col·laterals i evitar que les tropes russes puguin fer-la servir com a escuts humans davant la imminent contraofensiva. Un contraatac que ja ha començat amb accions puntuals en diferents localitats que han tornat a mans de Kíiv, amb l’acció dels grups insurgents que des de l’inici de l’ocupació procuren debilitar les tropes russes en una tasca violenta de desgast i, cada vegada més, amb foc d’artilleria, aprofitant la precisió més gran del nou material que diferents països occidentals estan subministrant a Ucraïna.

Notícies relacionades

La Gisèle i el cognom

Comerços efímers

Per la seva banda, Rússia sembla haver abandonat definitivament el seu pla, anunciat el 12 de març, de celebrar un referèndum que servís per proclamar una nova «república popular», a semblança de les que va promoure a Donetsk i Lugansk. Igualment, s’ha d’entendre que els ocupants russos no facilitaran de cap manera la sortida dels civils cap a altres regions en mans de Kíiv; però també queda clar que avui no està en condicions d’acumular més i millors tropes a la regió per mantenir les seves posicions i, molt menys, per completar la tasca al front sud.

En tot cas, encara som en els prolegòmens d’una acció militar que, per aconseguir el seu objectiu, ha de no només impedir els reforços russos des de la península de Crimea, on Rússia compta amb recursos terrestres i navals no fets servir encara, sinó també els que puguin arribar des del mar, on Moscou compta amb un innegable avantatge. Un avantatge potencial, de qualsevol manera, que Moscou tampoc ha sabut traduir en més control territorial. Mentrestant, Ucraïna continua augmentant dia a dia els seus arsenals.