La Xina aprèn dels fracassos de Rússia

El president Xi Jinping vol convertir l’economia xinesa en un fort inexpugnable als atacs d’Occident. Per a això, està promovent una autosuficiència que garanteixi la seguretat alimentària i energètica, a més de la tecnològica, amb un desacoblament selectiu de les cadenes de subministrament occidentals. La guerra comercial desencadenada per Trump i la creixent hostilitat dels Estats Units i els seus aliats ja van propiciar una estratègia de «circulació dual», centrada en el mercat intern sense descuidar l’exterior, cosa que augmenta la resiliència de la Xina als embats externs.

Amb la mirada posada en el 20è Congrés del Partit Comunista Xinès (PCX), que se celebra a la tardor i en el qual confia a prolongar el seu lideratge, Xi enarbora la bandera d’aconseguir una «prosperitat comuna». Agafat a la combinació de mercat i Estat –«socialisme amb característiques xineses»–, el president programa una «tercera distribució» de la riquesa, després de les de Mao Zedong i Deng Xiaoping, amb què fortificar els llaços de la societat amb el PCX i impulsar la unitat davant Occident.

La Xina no auxilia militarment Rússia ni recolza la invasió d’Ucraïna perquè considera fonamental el principi de la integritat territorial sobre el qual es basa la voluntat de reintegrar Taiwan en la mare pàtria, però afirma que l’OTAN, amb la seva contínua expansió i la negativa a entendre que Ucraïna és una «qüestió existencial per a Rússia», és la responsable de la guerra. De la mateixa manera, tem que els EUA utilitzin Taiwan per enredar-la en un conflicte que frenaria l’avanç xinès, però, per sobre d’una guerra que no vol, es troba el compromís de posar fi a l’anomenat ‘segle de la humiliació’ (1839-1949), quan les potències estrangeres van desmembrar el país.

El PCX sospita que no sobreviuria a la independència de l’illa. La joventut, profundament nacionalista, desencadenaria una onada de protestes que sembraria el caos i desestabilitzaria el país. Entossudit en el seu llegat històric, per a Xi Jinping el renaixement de la nació i el somni de la Xina passen per la reunificació amb Taiwan, que afirma que s’ha d’assolir abans del centenari de la fundació de la República Popular el 2049.

Sense alterar el calendari xinès, la guerra d’Ucraïna està permetent a Pequín visionar l’escenari bèl·lic i millorar les seves capacitats. En el camp financer, està prenent una sèrie de mesures monetàries dirigides a frenar, en cas de conflicte, una de les sancions més severes utilitzada pels EUA, el bloqueig dels actius en dòlars del Banc Central de Rússia i la prohibició a les entitats nord-americanes de qualsevol operació amb aquesta institució, cosa que impedeix a Moscou accedir a les seves reserves en dòlars arreu del món.

Amb les reserves internacionals més grans del planeta (3,13 bilions de dòlars), la Xina està donant un ferm impuls a la internacionalització del iuan per limitar els danys. Fomenta el comerç en iuans i està transformant en compres massives de béns d’equipament part del capital que té fora en dòlars. A més, ha aixecat algunes de les restriccions existents per facilitar la inversió estrangera i està ampliant la participació del iuan en les reserves mundials de divises.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En el camp militar, Xi ja va avançar del 2035 al 2027 la finalització de la reforma i modernització de l’Exèrcit Popular d’Alliberament (EPA) per garantir que pugui «lluitar i guanyar» en una guerra moderna, en la qual el ciberespai i la informació, com s’ha demostrat a Ucraïna, juguen un important paper. L’EPA no ha combatut des de 1979, quan va pretendre donar una «lliçó al Vietnam». Rússia ha jugat un important paper en el seu ensinistrament al convidar-lo a participar en maniobres conjuntes i facilitar-li la compra d’armament modern.

Reticent a la guerra, la Xina afirma que Rússia no és aliada sinó sòcia, però davant un Occident que fa pinya contra el ‘desafiament’ xinès, Pequín abraça Moscou mentre es prepara per al combat.