Mesures pal·liatives

Una primera consideració sobre aquestes mesures és que simplement miren de pal·liar la situació, però no serveixen per reduir la inflació. La principal mesura per reduir de veritat la inflació passa per l’increment dels tipus d’interès, que ja està previst, però la rapidesa o la intensitat és competència del Banc Central Europeu; el Govern no pot fer res, almenys de manera unilateral, en aquest sentit.

Segona consideració. Una Renfe gratuïta beneficiarà els milers de persones que l’utilitzen diàriament i els que s’hi afegeixin per l’efecte crida que sens dubte tindrà la mesura. Però les instal·lacions requereixen una operativitat i un manteniment continu. ¿Qui cobrirà aquesta diferència? No queda clar si el Govern ha anunciat una mesura que, finalment, haurà de ser coberta pels pressupostos dels governs autonòmics. No puc evitar pensar en un possible paral·lelisme amb la congestió i el deteriorament que algunes autovies estan patint des que han passat a ser gratuïtes.

Un tercer punt, sobre l’impost als beneficis bancaris i que s’afegeix al de les companyies elèctriques, requereix una anàlisi més àmplia. S’ha de destacar que la mesura de gravar addicionalment els beneficis d’aquests sectors està ben sustentada: durant el primer trimestre de l’any aquestes grans empreses han multiplicat els seus beneficis. Per exemple, les cinc principals entitats financeres que formen part de l’Ibex 35 van sumar uns beneficis de 2.000 milions de benefici net. La previsió és que la pujada dels tipus d’interès prevista encara augmenti més aquest marge. I el sistema marginalista beneficia també les empreses elèctriques que aposten per l’ús d’energies renovables. Però hi ha dificultats tant en l’aplicació pràctica de la mesura com en el resultat final esperat.

Notícies relacionades

¿Què fan altres països amb els beneficis extra de les energètiques i els bancs?

El PP s’absté al segon paquet anticrisi per les «rectificacions» de Sánchez

En el sector bancari, és possible que aquesta càrrega addicional d’impostos s’acabi traslladant en bona part a les persones consumidores i que, paradoxalment, acabi afegint un plus a la inflació. Una altra possibilitat és que aquestes empreses acabin optant per enginyeria fiscal d’àmbit internacional, utilitzant paradisos i nínxols fiscals per algunes activitats. Un altre motiu de la dificultat d’aplicació són els vincles que hi ha en l’àmbit polític amb aquests sectors, no només via portes giratòries, sinó per la seva gran capacitat de ‘lobby’. Després del titular cridaner de la setmana, es podrà veure com quedarà plasmat en el negre sobre blanc. Pot ser que contingui nombroses excepcions que dilueixin l’efecte redistributiu previst. Per a futures ocasions, aquí podria ajudar l’aprovació de la futura llei del ‘lobby’, que fa temps que s’està preparant i que ajudaria a transparentar les negociacions que hi ha entre el Govern i aquests sectors tan concentrats, amb un poder gairebé oligopolista. En aquest sentit, ja hi ha evidències de mesures anunciades prèviament sobre el sector elèctric que no han tingut l’impacte recaptatori previst. La conclusió és que la recaptació que puguin generar aquestes mesures difícilment compensarà les mesures socials anunciades.

I el que més ens hauria d’ocupar és el gran corrent de fons que estan produint: l’enorme deute que actualment té el país i que abans o després s’haurà de reduir. Quan l’efecte balsàmic que ara tenen els Fons Europeus i la recuperació del turisme passi, el deute sobirà tornarà a estar en la primera línia de l’agenda econòmica.