Article d’Ana Bernal-Triviño Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Final de Sant Fermí per a les dones
Cada any apareixen els que continuen pensant que estem per ser utilitzades i abusades
Ja s’ha acabat Sant Fermí. És impossible desvincular-lo de la roba blanca, els mocadors vermells i els toros. I, per a més d’una, resulta impossible tampoc esborrar de la memòria la víctima de ‘La manada’ i Nagore Laffage. Justo per això, perquè és imprescindible que no s’oblidin els seus casos perquè no es tornin a repetir. Ja fa 14 anys de l’assassinat de Nagore. D’allà devia quedar clar que l’alcohol mai ha d’eximir dels comportaments masclistes i que ser ric mai hauria de jugar-hi a favor. Del cas de ‘La manada’ hauríem d’haver après que la festa i l’oci no poden ser una barra lliure d’abusos i agressions sexuals. Que elles tenen el mateix dret a disfrutar de qualsevol festa en qualsevol racó d’Espanya (no només per Sant Fermí), sense témer per les seves vides, com ha ocorregut ja amb tantes víctimes, fins i tot assassinades.
Se suposa que tot això hauria de ser aprenentatge. Que els col·lectius feministes han de posar punts violetes de suport a les festes. Però cada any apareixen aquells que continuen pensant que estem per ser utilitzades i abusades. Aquest any hi ha hagut una altra denúncia per violació. I ja ha arribat una altra novetat. Fa mesos que parlem que, davant el discurs de no violar-nos sent conscients, la submissió química ha sigut la manera de saltar-se la nostra voluntat. Aquest any diverses dones han notat punxades amb xeringa en una possible submissió química. És a dir, ja no a les copes de beguda, que era on teníem l’alerta fins ara. No en tenen prou. En lloc de canviar els seus comportaments, es trenquen les banyes pensant en altres mètodes per continuar abusant.
Entretots
No vull acabar aquest article, al marge de Sant Fermí, sense parlar de dos casos de dones que no hem d’oblidar. El cas d’Esther López, pendent de resoldre i que té com a principal sospitós un amic seu. I el cas de Marta Calvo, pendent de sentència. Aquest últim, una demostració més de fins on arriba la violència sexual. I en tots els casos, la demostració que les dones encara no són lliures.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
